Agrigento homenatja Bartomeu Enseñat

L'Associació de Música i Danses pren part del festival que té lloc el mes de febrer

Margalida TousPalma27/01/00 0:00

Gabriel Frontera, president de l'Associació Escola de Música i Danses de Mallorca, va rebre, fa alguns mesos, una telefonada que li va omplir de goig el cor: el professor Enzo Lauretta, regidor de Cultura d'Agrigento, convidava el grup a la Sagra dei Mandorlo in fiori, la festa que transcorre durant la setmana que va de dia 8 a dia 14 de febrer i que manté tota la localitat siciliana en un ambient de gresca (i això que aquest certamen arriba enguany a l'edició número 55). El motiu del convit és perquè el festival vol retre homenatge a Bartomeu Enseñat, el folklorista que, a més de fundar el grup a Palma, va actuar en nombroses ocasions com a jurat d'Agrigento, i era l'alma mater del Festival de Danses que, cada dos anys, omple de color i fantasia els carrers de Palma.

Segons Frontera, el d'Agrigento «és el festival de danses més important del món a nivell competitiu. Hi ha una sèrie d'apartats en què s'avalua l'autenticitat del folklore, la millor dansa, el millor vestuari, la millor música,... El Temple d'Or s'atorga, en cada edició, al millor grup en tots els aspectes. L'Escola el va obtenir el 1984, però abans, Don Bartomeu (nom que gairebé tots els alumnes de l'escola empren per referir-se a Enseñat) el va obtenir el 1952 amb els Dansadors de la Vall d'Or», assegura Frontera, que recorda, impressionat, la darrera visita que el grup va fer a la ciutat: «Era el 95. La Rai va organitzar la part de competició, davant el Temple de la Concòrdia, amb 200.000 espectadors».

Seran trenta-cinc els membres de l'Associació els que emprendran viatge cap a Sicília. Són balladors del tot avesats, existeix molta de complicitat entre ells, fa vint o vint-i-cinc anys que ballen i assagen cada dimarts. «Hem preparat dues parts de deu minuts i una altra de vint minuts. No hem creat cap dansa nova, la dansa és quelcom que s'improvitza. Nosaltres, a l'escola, seguim molt els passos i danses antigues. Això no vol dir que algunes coreografies no evolucionin, però en línies generals no ho feim. Després, s'ha de dir que, en els balls en parella, sempre és la dona la qui comanda, la qui fa fer el que vulgui a l'home. Aquí sí que no es pot fer res».