I enmig de la nit... es va fer la llum

Palma vibrà amb les actuacions de la revetla, una nit en què Luz Casal fou la gran triomfadora

TW
0

La llum no s'apagà en cap moment. La plaça Major era plena de gom a gom per Luz Casal. La gent havia pensat en ella i la gallega no decebé. I fou una llum espectacular, una llum que cercà entre els records la complicitat del públic, i aquest va besar en terra escoltant-ne les noves cançons. Luz Casal es va submergir en un Mar de confianza i es va ficar el públic dins la butxaca.

Sobre les 01.20 omplia l'escenari amb la seva veu inconfusible i ho feia totalment Sumisa i entregada, encenent el foc amb aquesta primera cançó del seu nou disc. Portava un abric de lleopard i davall, un vestit-jaqueta negre. Els tres primers temes foren de presentació del nou àlbum. Feia quasi cinc anys que no trepitjava un escenari i tal vegada això fou el desencadenant d'un concert en què la cantant gallega va donar el millor d'ella, alternant la calma amb la força. Al llarg de l'actuació, canvià de vestuari. Per a les cançons més esperades, Piensa en mi o Si tú te vas (cançons que varen ser utilitzades per Pedro Almodóvar), Luz elegí un jersei negre escotat amb un abric de marabú. I creà un ambient intimista, una cosa difícil tenint en compte la multitud que tenia als seus peus. Foren gairebé dues hores. La gent en demanà més i Luz, que no esborrà el somriure del seu rostre, no sols en va fer una sinó que «amb molt de gust, farem quatre o cinc temes més». I acabà ballant muñeiras i rebutjant la invitació de Rufino. S'havia guanyat la confiança dels presents. Eren devers les 03.00 de la nit.

La plaça Major havia rebut abans la cantant Gina Pillay, que va encisar el públic. La gent ballà al ritme del rock i escoltà el jazz i el soul amb temes coneguts i de collita pròpia.

Després d'aquesta actuació, el grup Los Sencillos oferiren un concert ben animat gràcies a la gresca que Miki Puig, el seu líder, va saber mostrar sobre l'escenari. Presentaren noves cançons i versions de temes tan coneguts com Gloria, d'Umberto Tozzi.

L'escenari més nostre, com sempre, fou la plaça de Santa Eulàlia que regalà les tonades mallorquines seguides per un públic una mica més minoritari que les altres places però força entregat. Hi actuaren Ball i Tonades de Mallorca i el grup Garlanda.