L'Arxiduc i «Die Balearen» (1872)

Miquel Ferrà i Martorell20/01/00 0:00

Tal dia com avui, l'Arxiduc Lluís Salvador es trobava a Pollença, convidat per Palou de Comasema i acompanyat per Francisco Manuel de los Herreros, per tal d'assistir, en aquella localitat de tramuntana, a les festes de Sant Sebastià. També anaren de passeig a la vall d'en March i quan l'Arxiduc es disposava a dibuixar el paisatge començà a ploure. Per tal d'aprofitar el temps, que es perdria a causa de la pluja, proposà l'Arxiduc d'anar a sa Pobla, on estava la casa de Joan Serra, propietari de Miramar. Aquest home tenia intencions de vendre aquella possessió ja que les altres terres de conreu que tenia estaven totes pels voltants de sa Pobla i Miramar li queia una mica lluny. Se celebrà l'entrevista i Lluís Salvador sortí de can Joan Serra com a nou propietari del mític Miramar, tot ple de bella història lul·liana. Allò significaria llargues estades de l'Arxiduc a Miramar al llarg de la seva vida, intenses relacions amb les persones i institucions de la nostra illa, hores i hores d'investigació en els nostres malmenats arxius, consultes amb lletraferits de les Balears... i com a resultat final, l'edició de l'obra monumental Die Balearen, de la qual digué l'emperador Francesc Josep que «tan de bo Viena pogués disposar d'un llibre tan voluminós i ben fet com aquest per cantar les seves belleses...».

Val dir que quan jo era petit vaig tenir una velleta de Valldemossa que tenia cura de mi, madò Maria Mas, i que em contava coses de la seva jovenesa. M'explicà un dia una curiosa anècdota: Una tal madò Paula no havia vist mai un príncep i la curiositat per contemplar de prop l'Arxiduc se la menjava per dintre. I madò Maria, que més d'un cop havia anar a collir oliva per Miramar i s'Estaca li digué: Mirau, madò Paula, a tal hora i per tal lloc passa sempre, en el seu passeig matinal, l'Arxiduc, i l'acompanya un criat de confiança. Si el voleu veure, hi anirem demà, ens amagarem rere unes mates, prop de la partió, en el camí, i el podreu contemplar una bona estona.

Dit i fet, el dia següent i prop del migdia passà l'Arxiduc per aquell caminal del bosc i les que aleshores eren dues jovencelles el pogueren veure a curta distància, ben amagades per tal que el criat no les fes fora. Amb això l'Arxiduc tingué ganes de pixar i el criat li va desfer la bragueta i li aguantà el penis mentre el seu amo buidava la bufeta. Acabat això, li fermà novament la bragueta i seguiren, príncep i criat, el seu passeig. Paula i Maria restaren astorades i la primera digué a la segona: Vols dir que un príncep no sap pixar tot sol?

Però així eren les Corts imperials d'aquell temps i així el servilisme de la plebs i així l'aviciadura dels poderosos. L'Arxiduc, però, es va fer i es va sentir mallorquí i balear i ens regalà el més bell present que ens podia fer: El producte de la seva singular intel·ligència. I això amb bona part perquè un tal Joan Serra li va vendre Miramar.

Ara un altre Serra, Pere Serra, ha decidit de reeditar Die Balearen en català i posar aquesta magna obra a l'abast del poble, és a dir, del lector de premsa, que en podrà gaudir sense que li costi un cèntim. I és que Pere Serra, com a promotor de cultura, és un home d'una dinàmica admirable.