Els falsos profetes de la droga (1575)

El virrei del Perú, Toledo, publica unes ordinances en què prohibeix la renovació de les chacras de coca. Ja és sabut que la coca, arbret peruà, de la família de les eritroxílies, posseeixen una acció tonificant i que mastegades, anestesien la boca i l'estómac i poden fer suportar la privació d'aliment. De la coca en treuen la cocaïna, alcaloide, que per a medicina és un excel·lent anestèsic local. La coca, en canvi, es fa servir per a la fabricació de vins farmacèutics tot seguint la medicina tradicional. Però el consum seguit, seguit d'aquestes substàncies produeix els efectes que tothom sap, com ho sabia Toledo. En aquell temps la major concentració de coca es concentrava a Cuzco, a les valls de Tono i Toyma, a la província de Paucartambo, on existien plantacions des de l'època dels inques. Els espanyols aprofitaren aquells sembrats i crearen vint possessions noves dedicades a la droga. Les ordinances de Toledo suposaven, doncs, un seriós entrebanc, ja que els conreadors esperaven exportar-la a molts llocs de la Corona espanyola. Les disposicions del virrei no foren complides i els interessos dels hisendats seguiren el seu camí ascendent. Un d'aquests hisendats era el pare de Garcilaso de la Vega, de malnom El Inca, escriptor mestís en llengua castellana i que visqué en aquelles plantacions del ranxo Avisca, a les valls de Paucartambo. Els efectes negatius de la cocaïna és que produeixen intoxicacions molt greus en els addictes, que els porten, fins i tot, a la mort i, en cas millor, anul·len la seva voluntat, els priven d'energia, els incapaciten per a l'exercici de qualsevol feina, i tot el que en treuen és una mena de plaer psíquic-sexual, una mena d'eufòria que dura entre 30 i 60 minuts. La cocaïna és, doncs, una droga tan perillosa com l'heroïna i esclavitza els seus consumidors, com bé explicava la historiadora Carmen Martín Rubio en un treball publicat ja fa temps. Un dels profetes «històrics» d'aquesta casta de drogues fou Charles Baudelaire (París, 1821-1867), el poeta. Mort son pare poc després de la seva naixença, fou educat pel seu padastre i entre d'ells hi hagué molta brega, de manera que el nin adquirí ja des de petit un caràcter molt ombriu. Malgrat que era bon estudiant, va voler dur una vida bohèmia. Traduí bona part de l'obra d'Edgar Allan Poe al francès i fou un gran defensor de la música de Wagner, un compositor tan ultragermànic i antifrancès i antijueu. Sembla mentida! La conducta de Baudelaire fou extremadament escandalosa però tot això plegat no és res si no fos pel consum, el gran consum que feia dels estupefaents i alhora obligava a fer-ne a les seves amants i amics. Obres tan conegudes com les Flors del Mal o Els paradisos artificials no suporten una anàlisi del seu missatge literari sense que hi trobem la glorififació de la droga, que no és més que una estupidesa. Baudelaire morí paralític, als quaranta-sis anys.