Terra i mort, dues obsessions retratades a «Natures mortes» per Lluís Maicas

Empresari, infatigable creador sota l'influx de la poesia objectual de Joan Brossa i col·laborador a les planes d'opinió de Diari de Balears, Maicas reprèn en aquesta ocasió el que és un dels temes constants en la seva trajectòria: la mort, entesa «com una part de la vida», com un «misteri» sempre present al llarg de l'existència.

L'altre eix el constitueix la terra, evocada des d'un sentiment de pèrdua que sorgí en Maicas arran d'un viatge a Palerm: «el viatge va suposar un retrobament amb la identitat mediterrània, alhora que la consciència del canvi que s'ha esdevingut a Mallorca. Sicília és com la Mallorca de fa 30-35 anys, cosa que implica molts canvis positius i negatius».

Tanmateix, Maicas descarta la nostàlgia o la malenconia com a colors que tenyeixen el corpus poètic. «Els poemes són retrats», afirmà, Natures mortes com s'indica des del títol en les que Maicas recull també el vessant pictòric que sempre ha impregnat la seva concepció poètica. Així, a diferència de la dualitat i l'oposició de contraris que havia centrat el seu anterior poemari, El seny del foll, l'autor dedica en aquesta ocasió els versos a la «constatació del canvi» i a la reflexió entorn de la mort.