Doblers sollerics per a la guerra d'Àfrica (1859)

I llavors, els patrons següents: Bonaventura Maiol, Jaume Oliver, Bartomeu Ferrà, Pere Antoni Joy, Bartomeu Estades, Josep Vicens i Puig, Lluc Ferrà, Miquel Busquets, Josep Coll, Francesc Casesnoves, Joan Ferrer, Bartomeu Vicens, Bernat Marquès, Joan Marquès, Bernat Frontera, Antoni Oliver, Pere Antoni Bisbal, Antoni Vicens, Bartomeu Bosch, Antoni Estaràs, Joan Maiol, Bartomeu Casesnoves, Jaume Miró, Pere Joan Miró, Joan Pons, Francesc Ferrer i Antoni Arbona.

Després el patrons de pesca Jaume Llaneres i Pere Joan Guiscafré. La llista es completava amb el calafat Miquel March, una trentena de mariners i mitja dotzena de pescadors, i tot plegat ens demostra fins a quin punt i en aquell temps era actiu el port solleric. Destacaren en aquella subscripció, celebrada amb entusiasme per la victòria de les tropes espanyoles sobre l'imperi nord-africà, els homes dels llaüts Concepción, San Antonio i Humilde i el xabec que també havia nom San Antonio.

Encara m'emociona una mica veure en la llista de patrons el meu rebesavi, En Lluc Ferrà, que moriria per cert a la mar, ofegat, en el decurs d'un naufragi al golf de Lleó, de camí entre França i Mallorca. Quanta història petita però venerable no se'n ha duit la pols del temps? Esforços, gestes, sacrificis, glòries... i tot el que resta, en el millor dels casos, és el nostre nom imprès en un full oblidat de paper...

La Guerra d'Àfrica, en temps d'Isabel II, remogué, segons sembla , les fibres patriòtiques dels nostres mariners, els quals no s'adonaven que amb els seus doblers i vides, doblers i vides dels pobres, encegats els colors d'unes banderes, estaven protegint els interessos econòmics i colonials dels més rics. Fins i tot els militars no eren més que criats que la monarquia i el capital havien llogat per tal que vessassin la sang per ells. Aquesta és la gran presa de pèl que la història ha fet a la Humanitat. El discurs d'agraïment d'Antonio Covachichi acabava amb aquestes paraules: «I puguin servir aquests doblers per tal que les tripulacions que participen en la lluita present celebrin un brindis el dia que prenguin part en la conquesta de la primera plaça de l'Imperi Marroquí».

I un, potser desconfiat com és, es pregunta si aquests doblers arribaren als seus destinataris o es perderen dins els calaixos d'algun peix gros o no tan gros. Poc importa si tots aquells patrons se sentiren satisfets amb la seva donació, i menys encara, sabent al cap d'un temps que la victòria era segura. Recordem que la guerra d'Àfrica fou declarada aquell 1859 per O'Donell que pensava ocupar el territori de l'Imperi Marroquí. La campanya fou curta però amb èxit, assenyalada per les victòries dels Castillejos, Tetuan i Wad-Ras. Inglaterra obligà Espanya a signar la pau després d'aquestes accions i O'Donell fou nomenat duc de Tetuan i Prim, marquès dels Castillejos.