És hora de posar les sabates al balcó

La festa del Reis és una de les més populars i compta amb una llarga tradició

TW
0

És el gran dia. S'ha de pensar a posar les sabates a la finestra o al balcó i aquestes es poden omplir de faves i altres menjars perquè els cavalls dels Reis, després de la llarga travessia puguin menjar una miqueta. Antigament a la vora també hi posaven un platet amb aigua i palla. L'origen d'aquest costum és que segons la tradició, hi havia dos germanets, nin i nina, que varen saber que el Jesuset era tan pobre que no tenia sabatetes i varen decidir donar-li les seves. Com que eren brutes les netejaren i les posaren a eixugar al balcó. L'infant Jesús va estar tan agraït amb aquest gest que no només no acceptà les sabatetes sinó que les va omplir de presents. Des d'aleshores els nins han seguit posant les sabates al balcó i els Reis els han deixat els regals. Així s'explica al Costumari Català de Joan Amades.

La festa dels Reis és molt popular i compta amb una llarga tradició. Però sobretot és una festa en què es venen i compren moltes d'il·lusions sobretot per als més petitons que durant tot l'any esperen amb impaciència aquest moment.

La festa s'ha mantingut viva al llarg del temps però com en tot, alguns dels costums han variat encara que l'essència és sempre la mateixa. El Costumari recull les tradicions d'aquests dia. Una de les coses que s'ha conservat tant als pobles de Mallorca com a Palma és la tradicional cavalcada reial. Abans era freqüent que els menuts sortissin a esperar els Reis pel camí i hi anaven amb fanals encesos o fent renou amb campanes i perols.

Segons el Costumari, els tres Reis varen restar tan satisfets d'adorar l'infant Jesús que de retorn als seus països varen repartir entre la gent que es trobava al llarg del seu camí tot allò que portaven. Conta la tradició que un dels Reis és ros, Gaspar, perquè és d'una terra on tota la gent és rossa; un negre, Baltasar, per la mateixa raó; i un blanc, Melcior, que és el més jove de tots. Però aquest sembla el més vell perquè quan va arribar i va veure la gran resplendor va apartar els seus companys per posar-se al davant i Jesús com a càstig li va fer tornar la cabellera i la barba blanca com si fos un vellet.