Nascut a Itàlica, ciutat de la Bètica, a la Hispània romana, el 76, Publi Eli Adrià o Hadriano és proclamat emperador i com a tal governarà fins el 138. Fill adoptiu de Trajà i també el seu successor, fou home de bones iniciatives, fomentà les indústries, les arts, les lletres i reformà l'administració, que considerava ineficaç i corrupta. Manà construir una fortalesa avui coneguda com el castell de Sant Àngel i tot els seus esforços bèl·lics es dirigiren a protegir l'imperi de l'empenta, de cada vegada més creixent, dels bàrbars.
Tot d'una que tal dia com avui agafà el poder es trobà amb una desastrosa situació de l'erari i l'economia públics i al mateix temps, un cop mig sanejat el problema, hagué de seguir una política defensiva i pacificadora. Construí la muralla que porta el seu nom i tractà d'establir la pau entre Roma i els parts. Com a gran administrador va recórrer dues vegades l'imperi en viatge d'inspecció, del 121 al 125 i del 128 al 134. Tota aquesta experiència el féu modificar el sistema de recaptació d'imposts i afavorí, per altra banda, la colonització de les terres abandonades. És famós el mur d'Adrià, una de les seves obres defensives, fortificació de cent vint quilòmetres de llargària alçada en el nord d'Anglaterra per tal d'impedir les incursions dels pictes i dels caledonians, una monumental construcció de la qual se'n conserven alguns fragments.
És evident que un personatge així, tractat pels cronistes i els historiadors des del vessant purament documental i objectiu, mereixia el tractament psicològic i subjectiu que només la literatura li podia donar. De fet, el personatge fou també poeta, filòsof i artista.
I aquí és quan apareix Marguerite Yourcenar, la gran escriptora en llengua francesa, que ja féu molts esborranys per plantejar la seva novel·la històrica entre el 1924 i el 1929 i després de llargues investigacions, el tornà a tractar el 1934. No trobà encara el punt més adient per a la seva redacció definitiva i reprengué la tasca el 1939, novament interrompuda, i potser a causa del parèntesi que per a tanta gent significà la Segona Guerra Mundial no la reprengué fins al 1948. El resultat, però, de llibre tan madurat, és una obra mestra que fa caure per terra tots els enemics de la novel·la històrica i que entronca amb la «nova» novel·la del gènere (?) de la qual n'és model i mestre indiscutible Robert Graves. Entre Memòries d'Adrià i Jo, Claudi, existeix una mena de cordó umbilical que ens porta a la naixença i l'existència de la suggestió pels fantasmes del passat dels quals l'artista vocacional de la ploma en sap fer la radiografia.
«A Roma (diu l'Adrià-Yourcenar), durant els inacabables àpats oficials, he hagut de pensar en els orígens relativament recents del nostre luxe, del poble de pagesos parsimoniosos i soldats frugals, alimentats amb alls i civada, sobtadament precipitats per art de la conquesta sobre les cuines asiàtiques i fartant-se de menjars complicats amb tota la vulgaritat dels camperols afamegats. Els nostres romans s'atipen amb hortalisses, s'inunden de salses i s'enverinen amb espècies...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.