Rubianes: «Ni jo mateix m'explic com ho faig per poder omplir els teatres»

El Municipal de Manacor ha estat el darrer dels recintes escènics que ho ha dit de veres. De fa gairebé una setmana ja no quedava quasi cap seient per vendre per cap de les tres funcions que entre ahir i avui oferirà a la capital del Llevant.

El títol sota el qual es presenta l'espectacle ja ho diu per si sol. D'aquesta manera, Rubianes solamente ofereix un monòleg en què, a través d'una biografia molt sui generis de l'actor, reflexiona sobre les petites coses de la vida a la vegada que intenta revaloritzar la figura del fadrí i de la independència masculina.

És un espectacle a través del qual Rubianes també intenta aprofundir i acabar de conèixer el públic que després de 23 anys sobre l'escenari sempre li ha estat fidel.

És una obra cuidada i mesurada fins al més mínim detall, amb grans dosis d'imaginació, i que ell qualifica com el seu «humor més surrealista i amb certes dosis de ridiculització, però acompanyada d'una gran pinzellada d'estimació» que desborda pertot arreu.

Entregat al màxim al món del teatre, Rubianes afirma que el seu art prové de la seva manera de viure. «Una vida abocada al carrer, la gent i la nit. En una vida de carrer que ha estat de sempre la meva escola i que rebutj abandonar, ja que és massa valuosa com per no viure-la al màxim».