Figures salvades del fems, reconvertides en art

El Casal Balaguer ofereix des d'ahir l'estrafolària col·lecció de juguetes de Jaume Joan Rosselló

TW
0

La indiferència és un concepte que no forma part d'aquest joc. El que es pot veure a alguns els semblarà una cosa estranya sense precedents, a altres els encantarà i cercaran un sentit a allò que contemplen, però de ben segur que tothom hi dirà la seva. És una exposició diferent i creada al llarg dels anys, a la qual s'ha posat molt d'esment i molt d'art. Just a l'entrada es pot trobar un curiós personatge que és l'encarregat de custodiar l'exposició. Ell la coneix perfectament, la vigila, l'espolsa, la toca, la manipula com si en formàs part. El lloc: el Casal Balaguer. La proposta: l'estrafolària col·lecció de juguetes de Jaume Joan Rosselló, el col·leccionista més jove del món.

Aquesta mostra s'inaugurà ahir i serà oberta al públic fins al 5 de gener. És una exposició molt especial. No hi ha aquelles joguines convencionals, ni les que estan de moda, aquelles que es poden veure diàriament als anuncis de televisió acompanyades d'una gran campanya publicitària i que costen molts de doblers. Són petits enginys, coses rescatades del fems, dels mercadets, elaborades amb materials que ningú no vol i que gràcies a la mà d'un personatge molt particular cobren vida. Al darrere hi ha una clara lectura: amb coses que han estat llençades, que ningú no vol, es pot crear una jugueta, una peça de col·lecció molt original.

Miquel Àngel Llonovoy és el responsable d'aquesta exposició. És un home amb un gran sentit de l'humor. «Des de petit m'interessa tot aquest món. Aquesta col·lecció és el fruit de molts d'anys de cercar pels mercadets, de rescatar materials que es llencen perquè són inservibles. L'herència més seriosa que deixam és el fems, hi ha una sèrie de materials que ningú no vol però que són perfectament recuperables. Jo no invent res de nou. L'únic que faig és rescatar peces i arreglar juguetes que no funcionen».

L'exposició està integrada per 70 joguines i està dividida en dues parts: la col·lecció de Jaume Joan Rosselló (un col·leccionista d'un any) i la de Lluís Trobart (el mateix Llonovoy). Tres persones en una. «Això és la farsa del teatre», comentava.