Julià de Jòdar torna a l'actualitat literària amb «Zapata als Encants»

Els tres relats tragicòmics aplegats a Zapata als Encants, segons resa la contraportada del volum, «poden ser llegits amb un rerefons musical de 'corridos' i contemplats com una punta seca». Però no tractem solament de la mai no enllestida biografia de Zapata a càrrec del Vell Gran Home i el corrector Lotari, ni del combat impossible entre Chris Walker i Ximo Ximoi amb el Guiness de la gent «fati» com a públic mut, ni de l'encontre entre Salima, la puta magribina, i la gran dama sefardita Dori van der Meer en l'ànima pretenciosa del lletraferit Ferran Guàrdia. Forjant situacions i àmbits a partir d'una galeria de personatges tan rica en quantitat com en precisió de detalls i descripcions, Jòdar entremescla en els relats reflexions sobre llengües i literatura, sobre política, rèptils, pèrdues i renúncies, sexe antic i velles addiccions, raons per morir i raons per continuar malvivint, de la meretriu postolímpica i dels espais i dels buits. En conjunt, tres relats conformats com un fresc en què la compassió humana esdevé la màxima protagonista de Zapata als Encants, una returada de Jòdar a la producció de la prest enllestida segona part de la trilogia L'atzar i les ombres.