Visita d'Alexandre (Quintet d'Alexandria: 4)

Detall de l'estàtua d'Alexandre el Gran instal·lada a una plaça d'Alexandria.

11/12/99 0:00

Quan l'any 322 aC Alexandre el Gran arribà a Egipte, aviat se n'adonà que necessitava una ciutat. Així que la fundà allà on abans hi havia un petit poble de pescadors: a la vora de la Mediterrània. A la desembocadura del Nil el macedoni hi trobà tot allò que li calia. Donà ordres perquè comencessin les obres i se n'anà. Abans havia fet una llarga travessa per anar a consultar l'oracle de Zeus Ammó a l'oasi de Siwa, prop de l'actual frontera entre Egipte i Líbia. Mai no arribà a veure la nova ciutat. El 323 aC morí d'unes febres. El seu cos, que en vida enamorava a tothom, fou embalsamat i traslladat a enterrar a Alexandria.

La seva ciutat, amb tots els alts i baixos, ha sobreviscut a moltes onades de la vida. S'enderrocà el far i es saquejà i cremà la biblioteca, però l'hel·lenisme escampat pel conqueridor macedoni encara sobreviu amb la gent, entre les pedres i l'aire. Mai no s'ha deixat de somniar en trobar la seva tomba sota l'asfalt de la gran urbs o, com fa uns anys una arqueòloga grega proclamà als quatre vents que ho havia aconseguit, entre l'arena i les palmeres d'Al Maraki, a l'oasi de Siwa. Muntat sobre un cavall, Alexandre el Gran es passeja pel carrer Al Horreya d'Alexandria. No és cap somni: un nombrós grup de gent, molts arribats des de Grècia, altres, grecs alexandrins de tota la vida, acompanyen l'estàtua de bronze feta per Constantinos Paleolgos, fins a la plaça ben enjardinada que es diu d'Alexandre el Gran. Són els últims dies de l'octubre del 99; els assistents, que porten roses a les mans, estan alegres, es feliciten i besen. Un jove grec, poeta d'ocasió que la nit abans sopava al restaurant Élite, olora una de les roses, llavors li talla el tronc massa llarg i la posa a la sivella de la sabata d'Alexandre acabat d'entrar a la seva ciutat.