Sense normes, aquest és el ball del carrer

Sandra Rey practica i apropa al funky els seus alumnes a través d'una tasca de asimetria corporal

Amb el funky s'aprèn a rompre el cos. És sobretot una tasca de asimetria corporal. Fotos: T. AYUGA.

Assumpta BassaPalma05/12/99 0:00

Això era i no era...un temps en què la gent se sentia atreta pel ball. Els primitius el practicaven amb un sentit màgic o religiós al so d'algun instrument melòdic, d'algun cant o al ritme de les mans. Els egipcis i hebreus feien danses virtuals. Els grecs donaven vida al ball a través de representacions teatrals. I és que des de sempre la dansa ha estat una de les manifestacions festives més populars i que ha tingut més adeptes. I així, a poc a poc, cada època ha tingut el seu ball, el seu estil, però el fons és sempre el mateix: passos, gests o posicions. Ara bé, no tothom hi segueix unes pautes: alguns fan el que poden i es mouen al ritme de la música; altres ho tenen tot ben estudiat.

Avui dia, conjuntament amb els balls de saló, balls mallorquins i danses clàssiques, hi ha tot el que es coneix com a ball modern. en aquesta categoria s'inclou el Funky. Sandra Rey, és una de les professores del gimnàs Illes que posa al servei dels alumnes el seu moviment. I ho fa sense seguir cap tipus de normes. Ha creat un estil propi. Moviment, ritme i música. Rompre el cos, cremar calories i seguir una asimetria corporal és el fonamental. Es treballa el ball modern i es fa a partir d'una mescla de Funky, Hip Hop , Bogue. La música també és un factor essencial. S'utilitza en les classes el darrer que surt al mercat, el que està més de moda. «Per al Funky no seguim cap tipus de normes establertes. És el que en diríem ball de carrer. A través d'aquest ball s'aprèn a rompre el cos. Ballam durant una hora sense aturar-nos», explicava Sandra Rey.