Segons alguns historiadors tal dia com avui, segons altres al
començament de novembre, mor el popularíssim prelat Ermengol. Era
fill de Sunyer, comte d'Urgell, germà de Borrell, comte de
Barcelona, els quals, pel seu parent Guifré El Pilós, primer Comte
de Barcelona, que es casà amb Vidinella, comtessa de Flandes,
portaven la seva descendència de l'emperador Carlemany. Per això va
rebre una molt acurada educació i abraçà la carrera eclesiàstica.
Trobant-se vacant la càtedra episcopal d'Urgell per la mort del
bisbe Psalla, succeïda el 996, Ermengol és elegit successor del
difunt. Ja és sabut que amb el temps, els bisbes d'Urgell
esdevingueren coprínceps d'Andorra i que aquella seu sempre ha
mantingut un gran prestigi. Diuen les cròniques que Armengol
governà amb saviesa, virtut i misericòrdia.
Un dia va tenir notícia que els caminants no podien passar sense
gran perill per la zona del Var, en els confins d'Urgell i la
Cerdanya i aleshores, amb els diners propis i mogut a compassió,
determinà obrir-hi un camí i aixecar-hi un pont. Anà amb els
treballadors i seguici al lloc aspre i montuós on havien de fer les
obres i per tal de donar exemple a tots els que l'acompanyaven
s'afica entre els obrers i començà a traginar feixugues pedres amb
les pròpies mans.
Trobant-se sobre una viga, li fallaren els peus i va caure de
cap sobre uns penyals, rompent-se el cap i de les quals ferides
morí a l'instant. Havia portat la mitra de la seva seu episcopal
quasi trenta anys i tothom se'n feia llengües de la seva
intel·ligència i sentit social.
En realitat la història d'Andorra és plena de coprínceps
destacats i destacables i és, potser, interessant, assenyalar que
un d'ells era mallorquí. Es tracta de Joan Baptista Desbach, nascut
a Pollença el 16 d'abril de 1617. Essent canonge de la Seu de
Mallorca fou presentat per a la mitra d'Urgell, les quals butlles
va rebre el 21 de maig de 1681. Juntà doncs la seva dignitat el
càrrec de príncep d'Andorra i sembla que va saber complir fidelment
les seves funcions. Morí el 1688.
Però tampoc no hem d'oblidar un parell més d'Ermengols que
sapigueren actuar quan era precís en defensa dels privilegis de les
Valls i de la pau en el petit territori. Així, tenim Joan Benlloch
i Vivó (València, 1864-Madrid, 1926), el pontificat del qual
coincidí amb la Primera Guerra Mundial i col·laborà activament amb
el copríncep francès per tal de preservar la integritat del
territori andorrà. Gestions semblants foren les del bisbe doctor
Ramon Iglesias Navarri al llarg de la Segona Guerra Mundial. I és
que no han estat pocs els esdeveniments que han posat en perill el
Principat, en el cor dels Pirineus, de manera que els seus
governants han hagut de conjurar els riscs enmig de grans tensions:
Revolució francesa, guerra civil espanyola, ocupació alemanya de
França...
Per això és ben trist que aquells que tenen accés als mitjans de
comunicació, que fan poesia o literatura, que han rebut de Déu o de
la natura, segons els plagui, la intel·ligència necessària per
assumir un compromís social, encara que sigui amb el seu gra de
sorra, no només se'n fotin de tot sinó que per a més «inri»
critiquin les tasques de les ONG, la feina altruista d'altri, el
contingut vàlid i socialitzant de l'art i es dediquin únicament a
ridícules floritures poètiques robades de la ridícula litúrgia dels
que res no diuen i res no volen llevat d'una bruta masturbació
mental.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.