TW
0

Ernest Nister publica Revolving Pictures i és un èxit a les llibreries de Londres. Es tracta d'una tècnica narrativa nova, on un gravat o dibuix dóna lloc, mitjançant un moviment de ventall, al que té davall. Cada quadre són dos quadres, un a la vista i l'altre amagat. El petit lector mou una veta i aquesta il·lustració rotativa desapareix i en el seu lloc n'hi ha una altra. Dedicat a la faula eterna, a la vida dels cans i els moixos en relació als infants, aquesta casta de llibrets de luxe devien fer la felicitat dels menuts en un ambient burgès i minoritari. Així veim un coolie jugant amb unes nines a la gallina cega, una colleta de quatre criatures jugant amb flors i xotets, una mare moixa desbordada per la generació de gatets que ha parit, una platja on els infants fan mil jocs en la sorra o neden a la vorera sota la mirada pacient de les mares, uns jardins versallescos on nins i nines es diverteixen jugant al ball rodó, una nina que estudia i escriu en el seu pissarró mentre ca i moix cerquen afalagadures, una parella d'infants i un gos que practiquen el patinatge sobre el riu conglaçat... Tot un món màgic, amable, dolç, ingenu. Però la realitat fora de les cambres de jocs era just una altra. Aquells mateixos dies i a Londres mateix era notícia que Anglaterra concedia drets electorals als habitants de l'Índia. Al mateix temps havia d'admetre funcionaris nadius en l'administració estatal, en el Consell del virrei i en els Consells de les Províncies.

Amb això vol Gran Bretanya donar resposta al Congrés Nacional Indi, fundat el 1885, on la jovenesa d'aquella colònia, europeïtzada en les universitats, entra en contacte amb les idees nacionalistes i liberals dels països europeus i prepara la lluita contra el domini britànic. Les reformes religioses es converteixen en mitjans indispensables per a una renovació interna i el Congrés exigeix una participació activa en l'administració del país indostànic.

Les revoltes i rebel·lions nacionalistes seran trastorn quasi diari i Anglaterra ho tindrà molt difícil per a conservar la pau en els seus territoris no illencs. L'imperi entrava en una etapa de transformació a causa de la depressió econòmica i això accelerava la carrera imperialista. Entre 1880 i 1902 Gran Bretanya amplia el seu imperi amb catorze milions de quilòmetres quadrats. En aquell ambient social i polític, els rics de cada vegada eren més rics, els pobres més pobres, i els militars de carrera una aristocràcia ascendent. Vet ací on caldria situar els al·lotets que llegien i jugaven amb els Revolving Pictures d'Ernest Nister. Així i tot, en un dels contes, es trasllada, potser sense voler, l'angoixa i inquietud del carrer al món dels cans. Se'ns conta en imatges com un ca més rebel i agosarat, des d'una gran bóta de vi a manera de cadafal, fa un míting polític als altres gossos dels carrers de Londres. Reclamen millor menjar i manco cadenes... El mateix que les classes humils i els pobles colonials sotmesos a l'immens poder de la corona i la burgesia.