Neix Mister Mutt (1907)

Miquel Ferrà i Martorell04/11/99 0:00

Tal dia com avui és creat un dels més antics personatges del còmic, es tracta de Mister Mutt. Neix de la ploma de Bud Fisher (1885-1954) i veu la llum en el Chronicle de San Francisco. Llavors, sempre en forma de tires per a periòdic, passà al famós diari del potentat Hearst, Examiner, de la mateixa ciutat californiana. Però... Com era aquest personatge, el més llegit de les daily trip nord-americanes de començaments de segle? Ho explicava el desembre del 1911 el seu autor, Bud Fisher: «M'agradava anar a les curses de cavalls, als hipòdroms, puix hi trobes tota casta de gent, els millors personatges del món. Vaig començar a dibuixar esboços dels individus més interessants que per allà hi havia i de tots ells en vaig fer un, Mister Mutt, que des de llavors em va posar dinar damunt la taula. La manca de mandíbula inferior i el nas llarg són les seves principals característiques. La manca de mandíbula indica que no és un home decidit i el nas llarg demostra que és un d'aquests individus que sempre es troben amb problemes a causa, precisament, d'aquesta manca de decisió. Jeff nasqué, però, casualment i jo no tenia cap intenció de fer-lo viure tant de temps. Però agradà tant a la gent que l'hem hagut de conservar. El personatge de Mutt m'agrada més que el de Jeff però entre l'un i l'altre crec que una part de la societat nord-americana hi queda ben reflectida. La idea de juntar-los sorgí del propi guió. Un dia Mutt entrà a l'asil amb la idea de fer un llibre sobre les curses de cavalls. Pensà que com que allà tothom era boig, ningú no sabria res de curses i així es podria enriquir. I aparegué el petit Jeff...».

Mutt i Jeff, que tenien ja una gran fama el 1929, donaven al seu creador més de quatre mil dòlars a la setmana, una autèntica fortuna d'aquell temps en el país de les oportunitats, on la genialitat/inventiva era sempre ben recompensada. Havia muntat un estudi de dibuixos animats amb Raoul Barre en els dies que esclatava la Primera Guerra Mundial. Hi anà amb l'uniforme de capità i després d'estar en el front francès i de salvar la vida de totes aquelles ofensives alemanyes, retornava com si res no fos estat.

En una d'aquestes trinxes il·lustrades, per exemple, en Mutt que ha de participar en un combat de boxa corre pels suburbis de la gran ciutat com un dimoni, seguit sempre del seu company. Aquest, En Jeff, li demana el perquè de tant de córrer, vint milles per dia durant dues setmanes. No seria millor fer guants contra el sac d'entrenament, practicar en el ring amb els sparring? Però Mutt li diu que sap el que fa. Arriba el dia de la lluita i Mutt sap córrer amb tanta eficàcia i lleugeresa per damunt del ring que el seu contrari no el pot aglapir. Poc a poc, l'enemic d'en Mutt treu la freixura per la boca a causa de l'espantós cansament sense haver tocat un cabell del diable que fa la torniola. Esgotat, mig mort de tant de córrer, cau per terra i si no es troba K.O. poc li falta.