La filla de Pablo Gargallo recorda l'amistat que uní Miró amb l'escultor

La nòmina d'amics que compartí Gargallo és tan intensa com extraordinària: conreà, ahir ho explicava Pierrette, l'amistat de poetes francesos com Reverdy i de pintors com Pablo Picasso, Juan Gris, Manolo Hugué o el ceramista Llorenç Artigues. «No crec que hi hagués espanyol que visitàs París i no passés per casa», apuntà Pierrette, explicant que l'hospitalitat del seu pare, que cedí el seu estudi a Joan Miró en la primera visita del pintor a París, es devia a la seva humilitat: «És molt fàcil ser generós quan un és pobre».

Pierrette Gargallo només gaudí del seu pare fins als 12 anys, però el record que en conserva és intens: «Només jo podia estar dins l'estudi quan mon pare treballava. Ma mare s'ocupava que ningú no hi entràs» perquè, apuntà, «era molt introvertit amb el que feia, i no ho mostrava fins que l'obra no estava definitivament enllestida». Per això mateix, explicà, estripava també els projectes de les obres un cop les havia acabades. El record del seu pare treballant és entranyable: «Encara que jo tengués gust de nena, mon pare em demanava l'opinió. Supòs que no em devia fer cas».

Pierrette Gargallo recordà al seu pare com un artista disciplinat que «treballava com un obrer», de vuit del matí a vuit de la nit. No era fins al vespre quan arribaven a la casa una gran quantitat d'amics, amb qui l'escultor compartia la vetllada. Era «un petit estudi, molt humil. No té res a veure amb els tallers dels escultors d'avui en dia. Mon pare treballava entre la cuina, el lavabo i el saló».