Carulla: «Em vaig barallar molt amb el personatge de Mag, és el meu jo negatiu»

L'actriu interpreta 'La reina de bellesa de Leenane' aquest cap de setmana a Manacor

Montserrat Carulla comparteix escenari amb la seva filla Vicky Peña.

TW
0

Són les quatre de l'horabaixa i Montserrat Carulla es prepara per a l'actuació de la vetllada. Avui toca Badalona. L'actriu, que la setmana passada va rebre la Medalla d'Or de l'Ajuntament de Barcelona juntament amb Carlota Soldevila i l'humorista Gila, presenta un gran bagatge en el món tant del teatre com del cinema i televisió. Ara està immersa en el paper de Mag Folan a La reina de bellesa de Leenane, una obra que es podrà veure a Manacor aquest diumenge i dilluns i que, segons explica la mateixa actriu, «és el meu jo negatiu». Sota la direcció de Mario Gas, comparteix protagonisme amb Vicky Peña, Àlex Casanovas i Jacob Torres.

"Sembla que ara, en els escenaris, no hi hagi res més que vodevils. En canvi, vós i els vostres companys de repartiments apostau per una tragicomèdia... 
"Mira, tots els gèneres són respectables si es fan bé, amb dignitat. Jo crec que un vodevil no té res a desjectar; ara també pens que quan a la gent la fas reflexionar sobre alguns problemes concrets, s'apassiona molt bé, viu més intensament el món teatral. Aquest és el cas de La reina de bellesa.

"Explicau-nos com és el vostre paper, el d'una dona amargada i absorbent. 
"La veritat és que em va costar molt la composició del personatge. Mag és una dona totalment oposada a mi: no té la meva veu, no va vestida com jo,... Després de barallar-m'hi durant molt de temps, amb l'ajut de Mario Gas, me'n vaig sortir. Ara pens que el de Mag és el meu jo negatiu.

"Vicky Peña és la vostra filla en la vida real i en els escenaris. Teniu una relació molt tensa en el teatre, us la portau a casa? 
"No, a més, Vicky ja és grandeta i tenim vides separades. No ens afecta gens en la nostra vida el que vivim a l'escenari. Si ens afectàs, jo ja m'hauria mort de pena.

"L'obra ja està prou rodada. L'estrenàreu...? 
"El 22 d'octubre va fer un any. Vàrem estar set mesos a Barcelona i el primer de maig vàrem començar a fer els bolos.

"Tindrà traducció al castellà, La reina de bellesa? 
"La Vicky, que també ha fet la traducció al català de l'original de Martin McDonagh, ja l'ha acabada. Participarem al Festival de Otoño de Madrid, on sembla que ens esperen amb candeletes. També es parla de fer una minigira per diverses ciutats castellanes.

"Com és que el teatre català desperta tant d'interès a Castella? 
"Supòs que la gent a qui li agrada el teatre s'hi interessa, llegeix crítiques i vol veure allò que triomfa a cal veí.

"Què us queda per fer i per guanyar, al món del teatre? 
"Potser el que em faran falta seran anys! He treballat en tots els gèneres, però tal volta hi hagi alguna obra d'un autor desconegut amagada en un calaix... De tota manera, he de dir que estic molt bé ara: no em falta ni em sobra res.

"Heu creat una nissaga de Peña Carulla al teatre, n'estau satisfeta? 
"Bé, Vicky és una actriu prou coneguda; Roger és ajudant de direcció a La reina de bellesa; Tenc altres dues filles que treballen en televisió... no és estrany ja que és el que han vist tota la seva vida i n'estic molt satisfeta.