Azorín defensa Baroja (1938)

Són publicats els textos de José Martínez Ruiz Azorín, mentre la guerra civil entra en la seva darrera etapa, que porten per títol Lecturas españolas, on aquest autor fa comentaris sobre la vida i treball de diversos personatges, com Joan Lluís Vives, Cadalso, Larra, Mesonero, Garcilaso, Góngora, Gautier. En aquests dies i setmanes, amb la dura resistència dels dos bàndols i la Península cremada pel foc artiller i aeri, la duríssima batalla de l'Ebre i la campanya final portarà al Front Popular de la República la derrota definitiva. En tot aquests temps, els intel·lectuals feixistes han vist en Pío Baroja un vermellós simpatitzant dels esquerrans. Nascut a Donosti el 1872, el gran novel·lista en llengua castellana va ser un dels exponents de la crisi de la fi de segle i la seva obra, amb influències de pensadors com Schopenhauer i de científics com Claude Bernard, ens conta les misèries i grandeses de la terra basca. Va participar amb política dins els rengles de Lerroux i en començar la guerra fugí a París i allà restà fins a la fi del conflicte. Tornaria a Espanya cap baix i acceptant la Dictadura per morir el 1956. Però en el 38 encara estava sota sospita i més d'un capellà, des de la trona, tot criticant les lectures pernicioses, parlà de «l'imPío Baroja». Escriu Azorín: «han discutit l'estil del nostre novel·lista. De prosaic i malendreçat l'acusen. Sempre hi haurà a la república literària qui s'estima més l'afectació acadèmica, l'embafós assaonament, la brillant correcció, a la claretat, la precisió, la senzillesa. Generalment es considera suprem escriptor el que adapta el seu estil a girs, locucions i maneres de ser del passat. Tot i això, l'estil que en literatura domina, preval i realment subjuga és el que tradueix la realitat del present, el que correspon a la manera de parlar dels coetanis... L'estil de Baroja es pot comparar amb el de Cervantes, en el Quixot, ja hi veim en l'un i l'altre les mateixes consonàncies, les mateixes redundàncies, els mateixos mal endreços. Ja no haguera estat el Quixot si algú l'hagués escrit d'altra manera. L'estil d'un artista no pot ser diferent de com es produeix; és la resultant fatal, lògica, d'una sensibilitat...