Gargallo tanca l'any 99 al Solleric

El Casal inaugura avui vespre una exposició «quasi antològica» de l'artista

Carme CastellsPalma28/10/99 0:00

Amb una selecció de trenta-quatre escultures i dibuixos preparatoris, el Casal Solleric de Palma exhibeix a partir d'avui una part important a la trajectòria artística de l'aragonès Pablo Gargallo. L'exposició, que arriba a Palma després de mostrar-se a Pamplona, La Rioja i Sevilla, constitueix l'aposta del Solleric per un dels mestres més destacats del nostre segle, amb qui el centre tancarà la programació d'aquest any 1999.

L'exposició, que s'inaugurarà aquest vespre amb la presència de la filla de l'artista, Pierrette Gargallo, i es podrà visitar fins al gener, aplega les obres més destacades de Gargallo en el període de 1904 a 1934. En paraules de la regidora de Cort, Carme Feliu, aquestes peces «són el reflex d'una època i d'un esperit de modernitat no exempt de rebeldia», testimoniat amb notables obres d'un artista que «revolucionà la història de l'escultura».

Entre els trets posats de manifest en la selecció destaca la combinació de Gargallo entre l'escultor clàssic, preocupat per les proporcions del cos humà i l'harmonia, i la faceta de l'escultor avantguardista, que potencià la valoració dels buits i els plens com a creadors de formes i d'espai. Aquesta teoria del buit, que Lluís Socies, director del Solleric, definí com la «principal aportació de Gargallo», és palesa en obres tan excel·lents com l'Urà de 1933 o El Profeta de 1934, obra especialment significativa que dóna compte de tota la trajectòria de l'escultor.

L'exposició, comissariada per Rafael Ordoñez i dirigida a Palma per l'especialista Dolors Duran, presenta com a atractiu afegit l'acarament de determinades escultures amb els dibuixos preparatoris realitzats per l'artista, que sovint constitueixen veritables joies pictòriques tot i no haver estat concebudes com a obres en si mateixes. És el cas de l'esbós preparatori per «La Segadora», pastel sobre paper Canson que es correspon amb l'esplèndida escultura en pedra de 1924, alhora que palesa les innegables dots de Gargallo com a dibuixant i l'especial sensibilitat de l'artista en l'ús del color.