El temps, un instrument per a professionals

El Conservatori ofereix diverses especialitats i l'accés només és possible a partir dels 8 anys

El cap d'estudis del Conservatori, Joan Roig.

Assumpta BassaPalma22/10/99 0:00

Arribar a ser un músic professional només és qüestió de temps. Però això que sembla tan simple requereix un llarg aprenentatge. No és només sinó molt, moltíssim de temps, moltes hores, i una gran dedicació. Després, tot això s'ha d'anar compatibilitzant amb els estudis obligatoris i això suposa un gran sacrifici. El nou Conservatori superior de música i dansa de les Balears té els instruments necessaris. Tot canvia i s'han fet passes de gegant, comentava el cap d'estudis del Conservatori, Joan Roig. «La música està agafant un espai que fins ara no tenia. Amb l'obertura del nou edifici la resposta ha estat massiva. Hi ha l'ensenyament obligatori i l'especial i des d'aquest punt de vista s'ha d'avançar molt perquè els músics i els ballarins necessiten una forta càrrega horària».

Perquè els estudis de música siguin equiparables a una titulació universitària, es necessiten almanco dedicar-s'hi 14 anys. Així és que es tracta de posar-s'hi ben prest si es vol acabar a una edat raonable i poder posar en pràctica el que s'ha après.

A partir dels vuit anys es pot començar a estudiar música i dansa al Conservatori. Però no tothom que vulgui podrà començar a aquesta edat. El primer que haurà de fer és superar unes proves d'accés i qui obtengui la major puntuació podrà elegir especialitat. «Es tracta d'una prova d'aptituds que consisteix a conèixer si el nin o nina té una predisposició intel·lectual cap a la música, si és capaç d'entonar. Això sí, no presumim mai coneixements previs. Aquest any només vàrem poder oferir plaça a 120 dels 150 que es presentaren», explicava Joan Roig.

En el Conservatori hi ha alumnes que continuen l'antic pla del 66, que s'extingirà en el 2000-2001, i els de la LOGSE. Les especialitats que s'hi poden estudiar són les que pertanyen a la família orquestral: fusta, vent, metall, corda, percussió, piano, orgue, música de cambra dansa clàssica. Només queda pendent d'implantar la part de tecla com a clavecí, harpa i flauta de bec.