Xam: «Mai no m'ha agradat dir que som pintor, em consider dibuixant»

Sa Nostra mostra la faceta més trencadora i menys reconeguda de l'artista

L'artista confessà haver llençat molt del material creat. | P. Bota.

TW
0

Amb una exposició de material majoritàriament inèdit, l'artista mallorquí Pere Quetglas «Xam» es dóna a conèixer a partir d'avui en la seva faceta de dibuixant. Ho fa amb una mostra que aglutina obres realitzades a partir de la dècada dels trenta, i que fins al moment no havien transcendit a causa de la seva «poca comercialitat».

Xam presentà ahir la mostra que inaugura anit el Centre de Cultura de Sa Nostra confessant que se sent «identificat i reconegut a les obres». Tot i no ser conegut en aquesta faceta, Xam va ser contundent en declarar que «mai no m'ha agradat dir que som pintor: em consider dibuixant».

L'exposició aplega una quarantena de dibuixos que documenten l'experimentació de l'artista amb un ampli ventall de tècniques: s'hi troben tintes, gouaches, llapis, carbó, totes elles tècniques emprades, segons apuntà el coordinador Biel Amer, «amb la intenció d'arribar als seus objectius». Però el més important és la concepció del dibuix «com a obra pura, el dibuix entès com a dibuix» i no com a simple treball preparatori o esbós previ a una altra obra artística, sigui pictòrica o escultòrica.

Segons explicà el mateix Xam, l'escassa difusió d'aquests dibuixos es deu a la seva poca comercialitat: l'artista es dedicà al dibuix en un temps en què «no s'apreciava, mentre que el que s'apreciava molt era la pintura. Eren moments difícils per a la innovació, temps en què pocs pintors dibuixaven». Tanmateix, Xam va fer íntima l'afició pel dibuix, expressió artística en què es trobava especialment a gust i que ara es converteix en la seva satisfacció: «Em sent satisfet de tenir tantes maneres de dibuixar, sempre amb un estil personal».