Neix el gran pedagog Ivan Illich (1926)

Tal dia com avui naixia a Viena, Àustria, Ivan Illich, dins una família de terratinents. Son pare era croata catòlic i s'havia casat amb una jueva sefardita. A causa de l'antisemitisme que es feia més i més violent, fugiren a Itàlia i Ivan estudià a Florència, on va fer el batxiller i la universitat. Aconseguí la diplomatura de cristal·lografia i s'interessà especialment per la psicologia, l'educació i la història de l'art. El 1943 sentí la vocació sacerdotal i estudià a la famosa Universitat gregoriana del Vaticà, on es llicencià en Teologia i es doctorà en Filosofia. Després, a la Universitat de Salzbourg, l'any de ser ordenat, aconseguia un doctorat en Història. Com a capellà el destinaren a una església de Nova York, on els fidels eren portorriquenys. Anys després era nomenat vicerector de la Universitat de Puerto Rico. El 1960 ho deixava tot per establir-se a Cuernavaca, Mèxic. Allà fundarà, quatre anys després, amb altres intel·lectuals, el Centre Intercultural de Documentació, una mena d'universitat no oficial entregada als problemes dels desenvolupament econòmic i social. Això li durà una situació molt tensa amb les autoritats locals i de rebot, amb el Vaticà. És aleshores quan esdevé laic i publica les seves famoses i revolucionàries obres Una societat sense escola i La Convivialitat. Rebel, profètic, Ivan Illich publicarà, encara, Némesi mèdica, La vaga creadora, El treball fantasma, El Gènere vernacular, En el mirall del passat... és a dir, tota la teoria d'una renovació pedagògica en profunditat. Les seves conferències a Alemanya i Estats Units causen sensació. Però poc a poc, el que deim «poders fàctics» el van soterrant i és oblidat i arraconat. Potser és també cosa seva. No concedeix entrevistes als diaris i es mostra de cada dia més reservat. Sigui com sigui ho han anat a cercar i Le Monde de L'Education li dedica el darrer número com una reivindicació elemental. Diu Jean-Michel Djian: «Fa trenta anys, Ivan Illich entusiasmava els esperits tot proposant de 'deconstruir' la institució escolar. Veritable llegenda viva, el filòsof... reviu el seu passat, reflexiona sobre el futur amb les mateixes ganes i les mateixes exigències de sempre...».

Entre d'altres coses, Ivan Illich explica que les escoles «ensenyen les criatures a ser consumistes, a no desitjar altres coses que aquelles que es troben en el mercat... Per altra banda, jo no vull exercir una influència qualsevol. Jo, ja ho he dit, estic cercant de nodrir una reflexió amb dos cercles d'amics compromesos en un esforç comú. He pogut comprovar, amb satisfacció, que la meva obra Némesi Mèdica, que va ser objecte de vius debats en torn a l'amenaça que el sistema mèdic exerceix sobre la salut, és sempre una referència per als estudiants de les escoles de medicina...». En altres paraules, diríem que Ivan Illich és una referència obligada per a tots aquells que vulguin entendre la pedagogia actual i del més proper futur.