Dins l'eclecticisme romàntic del temps, és enllestida la torre
del palau del Comte de San Simón, en el carrer de Sant Jaume,
encara que l'edifici, sobre una casa d'origen medieval, no fou
acabat fins el 1856. Diu el professor Santiago Sebastián que «és
una llàstima a causa de l'estretor del carrer que no pugui destacar
amb tota la seva monumentalitat la gran façana neopaladiana». La
torre, en canvi, magnífica, de cinc pisos, sí que domina tots els
voltants, ben visible des del carrer de la Cavalleria i de tots els
racons del barri, amb la seva magnífica estampa italianitzant.
La història és aquesta: A començaments del segle XIX es casen
Josepa d'Orlandis amb Lluís de San Simón i passen a viure a la
casa, encara antiga. Fill del matrimoni, Lluís de San Simón
encarrega a Miquel Ferrà i Font la construcció del nou edifici. És
remarcable també el pati (1852) i l'escala imperial de marbre de
Carrara.
Però tornem a la qüestió de la torre, que sembla que substituí
un torrelló molt antic. Observant el plànol de Ciutat de Mallorca
de 1644, observam, sobre moltes cases del recinte murat, nombroses
torretes, moltes ja desaparegudes, i altres, avui, reconstruïdes
dins la tendència eclecticista ja esmentada. En podeu veure una ben
arabitzant en el carrer de la Concepció, un altre estil granadí a
la plaça de Santa Catarina Tomàs, la de Cal Bisbe... Tot això té
per motiu aquella tradició medieval de les ciutats-república
italianes, quan les guerres de clans familiars, com aquella dels
Montesco i Capuletto veronesos immortalizada per Shakespeare. La
capital mallorquina visqué també moltes d'aquelles batalles de capa
i espasa, els Armadams contra els Espanyols, els Canamunts i
Canavalls... La torre era el testimoni de la supervivència
familiar, el punt elevat des d'on es dominaven carrers i carrerons
de la zona, el lloc des d'on es podien atalaiar els moviments de
l'enemic.
L'historiador Daniel Waley dedicà un dels seus llibres al tema.
I així reprodueix un fragment de la crònica d'un genovès en què
podem llegir: «Els Volta i el seu partit construïren un arma nova i
molt poderosa. Dirigiren una espingarda de fusta contra la torre
d'Oberto Grimaldi i la torre nova d'Oberto Spínola. Així, a la
vista de tothom, feren un forat a la nova torre de Bulbunoso, que
està en el creuer de San Siro. Així doncs enderrocaren bona part de
la torre. Aleshores arribaren els homes del tribunal de
l'arquebisbe i armaren una màquina dins l'hort de San Siro amb la
qual llançaven moltes pedres contra les cases i torres d'Oberto
Grimaldi i de la família Spínola. Llavors aixecaren altres màquines
i l'altre bàndol en construí també moltes i disparà moltes pedres
contra les cases i torres de l'altre partit...». No és menys gràfic
el fragment d'una altra crònica d'uns fets esdevinguts un segle
després: «Els Negres havien fortificat la torre dels fills de
Misser Jacobo, la qual feia gran dany els fills de Missèr de
Lazzari... Aquesta casa atacava, doncs, el partit Negre amb
ballestes i pedres, i no els permetia d'estar en el carrer per
combatre. Veient els Negres que així els agredien els infants que
hi havia en aquella casa, Vanni Fucci amb uns companys seus féu la
volta a l'edifici i l'atacà amb ballestes i la va vèncer amb el
foc, i cremada per un costat, entraren ells per l'altre. La gent
que hi havia dedins començà a fugir, i els altres els seguiren,
ferint-los i matant-los, i robaren tot el que hi havia a la casa i
la torre... i després cadascú tornà a ca seva. Aquell dia l'honor
es quedà en el bàndol Negre...»
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.