Buffon i el jardí botànic (1739)

Georges Louis Lerclerc, comte de Buffon (Montbard, Borgonya, 1707-1788), era nomenat el 1739 director del Jardin des Plantes, origen dels jardins botànics que es posarien de moda entre els grups elitistes de científics al llarg del segle XIX i arreu d'Europa. Abandonarà Buffon la filosofia i les matemàtiques que tant li havien interessat d'al·lot i es dedicarà a l'estudi de la terra, els animals i les plantes, matèries de les quals esdevindrà la primera autoritat del món. La seva obra, vint-i-nou volums, tots entorn a la història natural, amb capítols dedicat a l'home, als seus costums i la seva nutrició, el feren més que famós. No col·laborà directament amb l'Enciclopèdia però fou amic de quasi tots els seus autors, entre d'ells, Voltaire. Li demanaren quina era la fórmula de la genialitat i digué que no és més que «tenir una llarga paciència». Buffon es casà als quaranta-cinc anys amb mademoiselle de Saint-Belin, que fou per ell una excel·lent esposa. Quan pogueren abandonar la vida moguda de París es traslladaren a la seva possessió de Montbard, al peu de la Côte d'Or, una comarca vinícola tan famosa ahir com avui. El matrimoni tingué un fill, també de nom Georges Louis... Un dels biògrafs de Buffon escrivia: «S'aixeca a Montbard una antiga torre enmig d'un hermós jardí. Allà composà Monsieur de Buffon la seva història de la Naturalesa i des d'allà es va difondre la seva fama a tot el món. A la sortida del sol es dirigia a aquell indret, on no hi podien arribar els curiosos a distreure'l. La tranquil·litat del matí, el primer cant dels ocells, la variada perspectiva dels camps, tot quan l'envoltava duia a la seva ment el model de la Naturalesa. Escriu i tatxa; torna a escriure i tatxar; reuneix acuradament i amb art totes les parts del seu discurs; el pronuncia diferents vegades, corregint-lo sempre. Fins que content de la seva feina, el recita novament per pur plaer...»