Un Pío Baroja antisemita? (1938)

Jo havia pensat fins ara que Pío Baroja, nascut a Madrid el 1872 i autor d'obres realistes de gran mèrit com La Busca, Mala hierba, Aurora roja, Aventuras, inventos y mixtificaciones de Silvestre Paradox, etc. haguera pogut esser considerat com un home progressista, amb una cama esquerrana, obert a gents de totes les races i religions. I mirau per on, el 1938 publicava amb pròleg de Giménez Caballero el llibre titulat: Comunistas, Judíos y demás ralea, editat a Valladolid, zona franquista. Els textos, com el pàragraf que segueix, ens mostren un Baroja capbussat en una ideologia evidentment racista. Ho descobrim ben decebuts: «Fa alguns anys fou publicat a Rússia el llibre titulat Els protocols dels savis de Sió. Ningú no sap qui ha escrit aquest llibre, però, evidentment, ha sortit de mitjans propers als judaisme. En aquesta obra es parla de la conquesta del món pels hebreus. Aquest és probablement el motiu pel qual la majoria dels jueus de categoria són, expressament o tàcita, partidaris del comunisme. El jueu té un fons de rancúnia contra Europa, considera que l'europeu l'ha ofès i entra, amb plaer, en tot allò que pugui desacreditar el nostre continent. Així se'l veu figurar en el teatre, en la novel·la i en el cinema eròtics, en el cubisme, en les falsificacions i en la legitimació de l'homosexualisme amb Freud i els seus deixebles... El sentiment de la raça fa que els jueus vegin en el comunisme la seva venjança i la possibilitat del seu triomf... D'aquí aquestes consignes de crueltat brutal que ha enviat Rússia als rojos d'Espanya. El comunisme rus, quasi sempre jueu, ha volgut comprometre els seus camarades espanyols, llançant-los al crim, per tal que no puguin fer marxa enrere... Pel que fa a les energies socials subversives, no hi ha dubte que hi ha en totes elles una fermentació judaica. Hi ha estat sempre. En la protesta rancorosa contra la civilització hi apareix el judaisme en forma de maçoneria, de comunisme o d'anarquisme...»