Els diaris de París adverteixen els ciutadans de la greu
escalada de la delinqüència i en aquest sentit, el juliol de 1836,
ens expliquen una mangarrufa «satànica» dels lladres de camí ral:
«Els robatoris, mitjançant el vi de refresc, continuen en el
Borbonesat, la Borgonya i els voltants de Lió. La tàctica emprada
pels malfactors és la següent: s'acosten al viatger en el camí o
quan és a l'hostal i li proposen de fer una glopada per
refrescar-se, i llavors li ofereixen de pagar el vinet, que ells
mateixos preparen amb una substància secreta, en dosi suficient per
fer el seu efecte al cap d'una estona ben calculada. Tornen a
posar-se en marxa, i la víctima se sent embriagada, entebanada pels
vertígens, i sense forces. Quan arriben a un bosc, o qualsevol
altre indret que els lladres creuen segur, li lleven tot quan
porta, sense que la víctima es pugui defensar ni cridar. Aquesta
casta de lladres s'anomenen endormeurs (adormidors). Alerta amb
ells i amb els refrescs de franc!».
Però un fet que escarrufa i ens demostra que existeixen realment
esperits satànics, ahir i avui, entre nosaltres, és el que narren
els papers d'aquella època en referència als maltractes i
agressions a les criatures. El que segueix posa els pels de punta:
«Una nina que duia a sa mare, resident a Metz, el producte de la
seva feina de tota la setmana, fou atacada, a entrada de fosc, en
un caminal dels boscos del Sablon, per un home que li demanà la
bossa. No va poder la pobra oferir cap resistència i cridar auxili
i, veient amenaçada la seva vida, entregà els doblers i seguí
després el seu camí cap a la ciutat. Però a curta distància li
sortí un altre home, que sentint-la plorar, volgué saber la causa
dels seus planys, i simulà interessar-se per ella. "Hem de recobrar
els teus doblers, li digué: Coneixeries el lladre? "Oh!"Respongué
ella; i tant que sí, el reconeixeria entre mil."Sí! Doncs jo faré
que no el puguis conèixer!"S'exclamà l'home, i a l'instant li
arrabassà bestialment els ulls. La nina, trobada per la policia en
l'estat més deplorable, fou conduïda a l'hospital del
Bon"Socors...».
I encara aquesta altra: «Ahir, a migdia, passava pel carrer de
Sant Jaume una dona amb una caixa molt feixuga. L'atura un home a
un cantó del carrer dels Mathurins i li vol prendre el bagulet.
Ella resisteix així com pot i crida desesperadament auxili: Lladre
és! Per amor de Déu! Aidau-me! Auxili! Lladres! Aquesta paraula, en
els carrers de París té màgic efecte i tot d'una acudeix al lloc
una munió de gent. Sense amollar la caixa, l'home es posa a dir:
Insolent! No et basta fugir de la casa conjugal? També vols robar
al teu marit? I m'insultes i m'aixeques la veu, mala esposa!"
Ella protesta que no és la seva esposa però l'actuació del lladre
és més convincent, i tant és així que el públic que contempla el
debat comença a dir: Ja que és la seva dona i que tot el que hi ha
dins la caixa és seu... La pobra dona ja començava a afluixar i el
lladre, amb consentiment dels vianants, ja veia la cosa guanyada.
Però de sobte comparegué per allà un guàrdia de la caserna del
carrer de Foin que el coneixia i el fals marit fugí com un
llamp...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.