«Classificació 3R», quan la censura manava

«Classificació 3R». Així qualificava el Secretariat Diocesà de Moralitat aquelles pel·lícules autoritzades per a majors de 18 anys però «amb emperons» («Sólo personas sólidamente formadas des de los 21 años cumplidos en adelante, autorizados por el director espiritual o confesor»). Aquesta qualificació és la que dóna títol al llibre de Margalida Pujals i Manel Santana sobre el cinema a Mallorca. El treball repassa la nostra història de la cinematografia, des dels seus inicis fins a final dels anys setanta. Un període llarg marcat, bàsicament, per una circumstància: la censura. «No pots xerrar del cinema a partir de la Guerra Civil sense parlar de censura», apunten els investigadors, els quals destaquen que a Mallorca aquest fenomen era especialment sagnant i dominat per l'element eclesiàstic. «Als pobles més petits, en una societat tancada com la d'aquí, es pot dir que el paper controlador de l'Església era bàsic. Hi havia des de monges que esbroncaven les nines que anaven al cinema a d'altres que també es ficaven amb les filles dels empresaris cinematogràfics que exhibien segons quins productes», expliquen. Pujals i Santana també ressalten que l'Església mantingué aquesta visió desconfiada sobre el cinema fins no fa tants anys.