Phillip King concentra l'oposició del mòbil i l'immòbil a «Tarranda»

L'artista ha visitat Mallorca per decidir els darrers retocs de la seva obra

King comentà la importància del Mediterrani al seu art. | S. AMENGUAL.

Carme CastellsPalma25/07/99 0:00

Ha passat dos dies a Palma i torna cap a Londres deixant la seva escultura, on encara manquen retocs, al passeig de Sagrera. L'obra queda a Palma com a llegat a la ciutat de Phillip King: un artista afable, encisat per l'entorn mediterrani i respectuós amb les seves tradicions. Aquests atributs es transmeten a Tarranda, l'escultura aportada per King al projecte escultòric de la Universíada 99, en la qual l'artista ha donat protagonisme a aquest ball tradicional espanyol.

Tot i l'estret contacte de l'escultor amb la Mediterrània i la influència que aquest entorn ha exercit en la seva obra, Mallorca no és una de les destinacions habituals de King. Recorda amb tendresa una visita feta a l'illa fa ja decennis, l'any 1954. En aquesta ocasió, King s'instal·là a Deià i conegué Robert Graves, un «vell cavaller que escrivia amb la màquina» i que el captivà precisament pel jardí de ca seva, replè d'escultures antigues.

Els ressons mediterranis a la seva obra són, segons explicà l'artista, influència directa de Tunísia, la seva terra natal i de residència fins als 10 anys. Un dels elements on més es manifesta és al colorisme, un dels trets més importants de l'art escultòric de King. A aquesta peculiaritat s'ha d'afegir la sensibilitat mediterrània, a la qual l'escultor, amb segona residència a Còrsega, resulta ser molt proper.

L'escultura deixada per King a Palma se suma a les obres que l'artista té exposades a les principals capitals del món, com Rotterdamm, París o Japó. Tot i aquesta diversitat d'àmbits, King volgué lloar especialment l'espai escultòric a l'aire lliure de Palma: d'una banda, com «un lloc segur per les obres» atesa la seva tranquil·litat i la gentilesa dels ciutadans; d'altra, per l'itinerari escultòric que s'hi ha traçat.

A Tarranda, Phillip King evoca el moviment ritual d'aquest ball espanyol, reproduint el moviment de reverències i salutacions dels ballarins. De dimensions considerables i comptant amb cinc parts, Tarranda és realitzada com una gran planxa que hagués estat fragmentada en peces i que «es pot imaginar que l'escultura es retroba en la calma en l'estructura única del foli» en ser reconstruïda.