Negoci familiar

Situem-nos a una plaça sense pretensions, creada a partir de l'urbanisme espontani. Ara la gent hi va per comprar i vendre. Parades d'aviram, de verdures i hortalisses diverses, carnisseries amb xots escorxats penjats al portal, tot, amb la gent que hi passa, forma un món viu i dinàmic que fa camí cap a la plaça i, arribant-hi, es dilueix entre els autocars i els taxis col·lectius que esperen omplir aviat, i posar-se en camí! Olors i colors, paraules i mirades s'enlairen perquè la gent mira, escolta i ensuma. Un teatre humà tremendament viu que s'estén pels cafès situats a les cantonades, arriba al petit quiosc dedicat a la venda de material escolar, s'acomiada de la gent carregada amb farcells que guaita per la finestreta "si pot" dels vehicles atapeïts que se'n van carrer amunt. Dins el maremàgnum de la plaça, però com si s'hagués situat en un món a part, un home fuma amb parsimònia una pipa d'aigua. El carbó es revifa amb cada xuclada, l'aigua queda foradada per les bombolles de fum i la boca s'omple amb el dolç aroma que ja ha fet una capbussada. L'home fumador, que regenta el modest negoci, seu a la vora del portal; a l'ombra de l'enramada. Si es mira bé, el gènere més visible que hi ha són unes patates que ni omplen la senalla, també uns quilograms d'una mena de petits cogombres. El rastre vermell de l'esquerra "allà on quasi no es veu" deu ser d'unes magranes? Llavors hi ha unes quantes canastres buides. I les balances.