La biblioteca Lluís Alemany treu a la llum els seus gravats

L'artista retratà una àmplia galeria de personatges del tombant de segle

<b>J. C.</b> Llop i Damià Pons presentaren la mostra.

J. C. Llop i Damià Pons presentaren la mostra. | P. B.

Carme CastellsPalma10/07/99 0:00

Testimoni fonamental d'una època i dels personatges que la protagonitzaren, els retrats realitzats per Bartomeu Maura s'exposen des d'ahir al Centre Cultural de La Misericòrdia. Es tracta d'una selecció de l'ampli llegat de gravats provinents del fons de la Biblioteca Lluís Alemany, que es podrà veure a la seu de la Biblioteca fins a finals del mes d'octubre.

La mostra, que va ser ahir presentada pel Conseller de Cultura del CIM Damià Pons i el director del centre José Carlos Llop, aplega una cinquantena de retrats, seleccionats del fons de 136 gravats de Maura que custodia la Biblioteca Lluís Alemany i on es troben reproduccions d'obres de Velázquez com Las Hilanderas, El Cristo o La Rendición de Breda. Tot i així, l'exposició és centrada el conjunt de retrats realitzats per Maura, on es troben representats molts dels intel·lectuals més destacats del període romàntic: entre ells, l'assagista Mesonero Romanos, els dramaturgs José Eugenio de Hartzenbusch i Francisco Martinez de la Rosa, així com els novel·listes Juan Valera i José Maria Pereda.

Nascut en el si de la influent família dels Maura i germà de qui fos president del Govern Antoni Maura, «la família de menestrals a fer una aportació tan important a la cultura de l'Illa» segons comentà Damià Pons. L'artista va residir la major part de la seva vida a Madrid, on entrà en contacte amb l'elit aristocràtica, política i literària de la capital. Director de l'Institut Calcogràfic Nacional i de la Fàbrica de Moneda i Timbre, així com important cronista del segle XIX, Bartomeu Maura va ser un dels millors gravadors del segle passat, tot i que, en paraules de Llop, «va tenir mala sort; si hagués nascut 20 o 25 anys més tard hauria estat el gran retratista de la Generació del 98».