La Domus Aurea, la residència de Neró, es reobre després de vint anys

La majestuosa mansió de l'emperador més odiat de la història, que arribava a les 80 hectàrees i de la qual s'han excavat 10.000 metres quadrats de superfície, mostra un nou i fascinant recorregut per sales, passadissos i pòrtics de volta, rodejats de bellíssims i extravagants frescs i estucats en els seus altíssims murs.

Es tracta de 32 dels 150 ambients excavats fins ara i que permeten fer-se una idea molt completa del que ofereix el bell palau aixecat per Luci Domici Enobarb, més conegut com Neró; matricida, incendiari, colèric i perseguidor de cristians, però també protector de Sèneca i de Petroni, amant de la gramàtica i la retòrica i impulsor d'una sàvia reforma fiscal.

Aquest grandiós disseny, basat en els grans palaus orientals i en la capacitat de sorprendre que tant estimava Neró, és juntament amb el palau de Dioclecià, a Spalato, l'única residència imperial que ha romàs tal com era a través dels segles, malgrat les termes trajanes i els espoliadors de tombes que la redescobriren devers el 1480.

No només ha sobreviscut, sinó que es tracta d'una de les joies més valuoses de l'art antic, de la qual varen beure grandíssims pintors renaixentistes, com Pinturicchio o Rafael, fascinats pels dibuixos d'animals fantàstics, estranyes flors i mescles exòtiques que acabaren anomenant-se genèricament «grotesques», per la seva ubicació, les grutes de la Domus.