Neix Stravinski (1882)

Miquel Ferrà i Martorell17/06/99 0:00

Tal dia com avui neix a Oranienbaum Igor Fiodorovitx Stravinski, fill del conegut baix de l'Òpera de Kiev Fiodor Ignatievitx Stravinski i Anna Kodolovski. Tercer de quatre germans, Roman, Iuri i Guri, estimà molt Guri, de qui va fer el seu amic de confiança i el seu confident. Guri moriria jove, en el front de Romania l'any 1917, durant la Primera Guerra Mundial i Stravinski mai no es podria recuperar d'aquella pèrdua. Anant a les primeres escoles, el nostre personatge seria un mal estudiant, que no volia aprendre ni tan sols les primeres lletres, amb gran peresa cap a la lectura, l'escriptura i els comptes. Tampoc no destacà per la seva feina en el Segon Col·legi de Sant Petersburg i el col·legi Gorevitx, però aprovà per busques i es pogué matricular, després, a la Facultat de Dret. A la Universitat va conèixer un dels fills de Rimski-Korsakov i l'estiu del 1902 era introduït en el cercle del famós compositor. Començaren aleshores tres fèrtils anys de lliçons setmanals amb el mestre. El 1906 Stravinski es casava amb la seva cosina Katerina Nosenki, estudiant de cant. La seva primera obra, Simfonia en mi fou dedicada al seu mestre, el 1907. (Rimski-Korsakov morí el 1908) Amb tot aquell entusiasme i aquella inspiració que el caracteritzaven, ja que la música, per a ell era llibertat i evasió, composà l'Sherzo fantàstic i Focs artificials, que li obriren grans il·lusions cap a una carrera internacional. El fet és que a l'estrena d'aquestes peces, al teatre de Sant Petersburg, hi assistí el senyor Diaguilev, l'empresari creador dels ballets russos i li demanà de col·laborar amb ell. El resultat de tot això fou la música dels ballets L'ocell de foc (1910), Petrushka (1911) i La consagració de la primavera (1913).

Pel que fa a la vida familiar, Stravinski fou pare de Teodor, Ludmilla i Soulima. Encara tingué Katerina una altra filla, Milena, i el metge, a causa d'aquell embaràs, li havia diagnosticat tuberculosi. La família es trasllada a Suïssa el 1915, on els aires havien de contribuir a la recuperació de la senyora Stravinski. Quan la Revolució Russa el 1917, Stravinski en mostrà la seva adhesió, encara que preferí viure a França, on es trobava el 1920. Mala sort per a Katerina, ja que el 1922 s'enamorava Igor d'una ballarina de ballet, la bella Vera de Bosset, amb qui va tenir una llarga relació de divuit anys. Sempre fecund, amb obres i més obres, es nacionalitzava francès el 1934 i el 1939 posava la mar pel mig i anava a viure als Estats Units. En aquells anys morí la seva filla Ludmilla, amb només trenta d'edat, i també la seva dona i la seva mare. Això li permeté, però, de casar-se amb Vera de Bosset de la qual seguia profundament enamorat. El 1945 es feia ciutadà dels Estats Units i anà a viure a Los Angeles. La seva salut ja no era bona i empitjorà el 1967. Es traslladà aleshores a Nova York, on moriria el 1971. Segons els seus desitjos, les seves despulles foren portades a l'illa de San Michele, a Venècia, on es troba també la tomba de Diaguilev.