La ciutat de Palma i l'elegíac omplen el nou poemari líric d'Àngel Terron

El poemari és concebut com un aplec d'exercicis d'estil. Es divideix en cinc parts, cadascuna de les quals presenta característiques formals molt diverses. Prosa poètica, vers comptat, prosa en sentit pur "«cercant el límit que separa el conte del poema», aclareix Terron", gloses amb sentit polític i «vers lliure controlat» són les modalitats amb què Terron fa palesa la seva versatilitat poètica, fins al punt de semblar que sigui més d'un l'autor dels versos.

Corpus heterogeni, Geometria descriptiva és tanmateix per Terron un poemari unitari. Es conforma de poemes «de veritat», sorgits de la pròpia experiència, de la tradició oral, protagonitzats per personatges reals. Un dels protagonistes fonamentals és la ciutat de Palma, que Terron recorre amb diversos poemes «absolutament lírics». És el cas de l'Oda a Palma amb mirall d'escates, on ho fa amb la mirada elegíaca del temps que ja no existeix: la panoràmica, que abraça fets de totes les èpoques, s'inicia al cementeri modernista, i discorre per la fira del ram, la rotonda de la via de Cintura, la Riera,...

És el retorn a la ciutat natal a la manera de Borges, que figura al costat de Rosselló-Pòrcel, Llompart, Brossa, Ferrater, Estellés, Graves, Matsuo Basho, entre les influències que reconeix el poeta. Així mateix, una altra presència cabdal al poemari és la dels pares de Terron, que s'incorporen també com a element verídic. En ells es concentren els dos eixos temàtics del llibre, la mort i la ciutat de Palma.