Els manuscrits de Karl Marx sobre Economia i Filosofia, escrits
el 1844, varen romandre ocults, en els arxius, prop de noranta
anys, oblidats i potser, fins i tot, menyspreats, pels
testamentaris intel·lectuals del gran pensador i filòsof. Quan tal
dia com avui eren publicats per primera vegada, la reacció dels
estudiosos del marxisme fou molt diversa. Alguns rebutjaven part
dels escrits que consideraven contradictoris amb la seva ideologia
final de maduresa i d'altres hi descobrien aspectes ben positius
que no figuren en les altres obres. A través dels «manuscrits»
podem, potser, reconstruir una etapa decisiva en el procés de
formació intel·lectual de l'autor del Manifest Comunista i El
Capital.
Aquests textos ens permeten, per altra banda, analitzar la fonda
preocupació humanística de Marx i l'extraordinària dimensió
filosòfica de la seva obra. Diferents edicions, en alemany, des del
1932 al dia d'avui d'aquests escrits, que tenen tota la frescor del
«jove Marx», traduïdes des dels anys 60 a altres llengües, ens
demostren fins a quin punt els «manuscrits» poden esser estudiats i
revisats. Els vaig llegir per primera vegada a Madrid el 1965 i
m'impactaren per la seva diversitat i equilibri. Me'ls havia
proporcionat un company universitari que feia de llibreter i que
rebia llibres de contraban des de Sud-amèrica i que un mal dia,
pobre al·lot, anà a parar amb els seus ossets a la presó, detingut
per la policia política de Franco que encara feia bé la seva feina
repressiva. Avui, que hem retornat al «capitalisme salvatge»,
aquests textos, per a mi, tornen a tenir plena vigència. Quan un
llegeix, per exemple, que «es pot entendre fàcilment que en
l'Economia Política el proletari, és a dir, el que viu sense
capital i sense rendes de la terra, el que viu només de la seva
feina, d'una feina unilateral i abstracta, és considerat únicament
com a obrer. Per això, l'Economia pot establir la tesi que aquell,
com un cavall qualsevol, ha de guanyar prou cèntims per poder fer
feina. No el considera en els seus moments de repòs com a home sinó
que deixa aquest aspecte a la justícia, els metges, la religió, els
quadres estadístics, la policia i la beneficència dels pobres. Tots
això ens porta a la pregunta: Quin sentit té en el desenvolupament
de la humanitat el treball abstracte?...»
I encara diu: «Segons els economistes tot el que tens ha de
tenir un preu, ha d'esser venal, és a dir, útil. Si preguntam a
l'economista, estic prestant obediència a les lleis econòmiques si
puc aconseguir doblers de l'entrega, de la prostitució del meu cos
per al plaer d'altri? Els obrers fabrils de França anomenen la
prostitució de les seves filles i esposes l'enèsima hora de feina,
la qual cosa "afirma" és literalment certa. És que no actuaré de
manera econòmica quan vengui el meu amic als marroquins? I el
tràfic d'éssers humans com a comerç de conscriptes, etc.» (No
oblideu que Marx parla de coses que s'esdevenien a la primera
meitat del segle XIX quan al Marroc existia el negoci de
l'esclavatge) «Aleshores l'economista et contestarà: No vas en
contra de les meves lleis i allà tu amb la senyora Religió i la
senyora Moral. La meva religió i la meva moral no hi tenen res a
dir, ja que la meva moral, la de la Política Econòmica, és el lucre
i només el lucre».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.