Breus

Petita biografia de Víctor Jara L'escriptor i crític musical Jordi Sierra i Fabra ha novel·lat en un relat juvenil la vida del cantautor xilè Víctor Jara fins a la seva tortura i mort pocs dies després del cop d'Estat contra Salvador Allende, el setembre de 1973. Jara, el cantautor més popular de la música folk al seu país en aquella època, va estendre la seva fama al món després de la seva defunció durant la repressió dirigida per la dictadura. «Víctor Jara. Rebentant els silencis», publicat en castellà i català per Edicions SM, pren el títol de la cançó del músic xilè Vamos por el ancho camino. Sierra i Fabra destaca que Jara, artista compromès amb l'esquerra, és un dels tres personatges que «resumeixen la tragèdia d'aquell Xile sacsejat per les armes», al costat d'Allende i de Neruda. Encara que l'autor repassa tota la vida de Jara, el relat se centra en els precedents de la dictadura xilena fins que Pinochet s'imposa al país i Jara és torturat. El llibre es tanca amb una extensa cronologia de la vida i l'obra de Jara. Des de 1973, l'autor ha volgut escriure aquesta obra, encara que «no trobava les paraules, ni l'estil adequat, ni tot allò que l'havia de fer diferent dins de la meva línia narrativa i la meva producció». Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947) ha publicat literatura infantil i juvenil, poesia, narrativa, assaig i obres d'història de la música pop. Entre els seus deu premis literaris compta amb l'Ateneo de Sevilla 1979 per En las Canarias se ha puesto el sol i ha estat finalista del Planeta 1978, a més d'obtenir una nominació per al Nacional de Literatura Juvenil 1991. E.P.

• ASSAIG

Cadalso, figura clau andalusa José Cadalso és el màxim exponent de l'esperit il·lustrat andalús, segons l'estudi preliminar del professor de la Universitat de Sevilla Manuel Àngel Vázquez Medel que acompanya la reedició de Los eruditos a la violeta i Suplemento. Aquesta nova edició, publicada per la sevillana editorial Alfar, és un facsímil de la que s'imprimí el 1772 a la imprenta madrilenya d'Antonio Sancha. Segons va dir Vázquez Medel, Cadalso no era tan romàntic com se l'ha classificat al llarg de la història de la literatura, sinó que representa «un marc de transició de la il·lustració» a aquest període. L'autor del pròleg de la nova edició manifestà que «Cadalso era un home molt andalús i gadità que entroncava perfectament amb el Cadis del segle XVIII, mostrant com es podien compatibilitzar les arrels culturals locals amb altres de més obertes». L'estudi que acompanya les obres fa especial menció en la seva personalitat reformadora i visionària «que el mostrava com un home amb idees molt avançades per a la seva època», explicà el professor. «Per exemple, en el Suplemento, Cadalso dóna una imatge curiosa del paper de la dona dintre del context social de l'època, perquè la revaloritza i és crític amb la seva limitació a l'accés del coneixement», va dir. EFE.

• PUBLICACIONS

Inspiració mexicana Seduït per la cultura mexicana i amb una mirada distant cap a la seva obra anterior Peón de Rey, l'espanyol Pedro J. Fernández confirmà que prepara, en aquest lloc de l'Atlàntic, una novel·la amb sabor mexicà. Després de nou mesos a Mèxic com a director de l'Oficina Espanyola de Turisme, Fernández, de 42 anys, admet la seva fascinació per allò que es mexicà amb paraules que cerquen destacar els trets que formen la identitat d'un poble, element present a Peón de Rey. «Estic absolutament seduït», va dir Fernández, que es declara un aficionat a tot allò mexicà; el menjar, la gent i una cultura que l'ha deixat «literalment atònit», sobretot després de la seva visita a San Juan Chamula, Chiapas, on els indígenes usen antigues pregàries maies per orar avui en una església del segle XVI. EFE.