Tal dia com avui neix a Saint André-de-Cubzac, en el departament
de Gironde, Jacques-Ives Cousteau, fill de Daniel Cousteau i
Elisabeth Durathon. Després d'una infància al seu poble, fa els
estudis secundaris a París, i després, atret des de sempre per la
mar, ingressa a l'Escola Naval. Fou un excel·lent estudiant i no es
conformà amb la carrera d'oficial de marina de guerra i volgué ser
també enginyer. Essent oficial artiller fou destinat al llarg de
cinc anys al Primauguet, creuer d'operacions, a bord del
qual va poder conèixer tota la costa del Llunyà Orient, és a dir,
la Xina, el Japó, Corea, Indoxina, Birmània, Hong-Kong, Filipines,
Indonèsia... i a tot arreu filmà pel·lícules curtes sobre els
paisatges marítims asiàtics. Havia retornat a ca seva, l'estiu del
1936, quan sofrí un greu accident de circulació i mentre es
recuperava de les ferides va conèixer Simone Melchior, filla d'un
oficial de Marina i pocs mesos després, ben enamorats, es
casaven.
Però aquell amor hagué de ser compartit per una total passió
envers dels misteris oceànics. Prop de la base naval de Toulon, en
el sud de França, prop de Marsella, Costeau organitzà un grup de
bussejadors. Els seus companys eren Taillez, Frédéric Dumas (amb un
llinatge que suggeria tot un món d'aventures) i la seva esposa
Simone, que tampoc no es volia perdre la curolla de les
exploracions subaquàtiques. I s'ho passaven d'allò més bé, havent
inventat vestits de goma i escafandres especials quan esclatà, el
1939, la Segona Guerra Mundial. Ja no hi havia temps de jugar amb
les algues i els peixos i sí amb els torpedes i les càrregues de
profunditat. França era envaïda pels alemanys i, després del
vergonyós armistici, Cousteau tornà a reunir el grup que es dedicà
exclusivament a la ciència, tot i que era vigilat pels nazis i els
col·laboracionistes. Decidiren de fer una pel·lícula submarina, la
primera, i per això compraren una vella càmara Kinamo de 35 mm a un
venedor de vell de Marsella i després varen convèncer un dels
enginyers mecànics del torpediner Le Mars per tal que els
construís una capsa hermètica des de la qual poder filmar. Filmaren
a divuit metres de profunditat amb material molt deficient, en els
túnels de l'illot de Magnon, prop de Toulon. Sembla que ja fora de
sospita pogué presentar la seva pel·lícula al I Congrés de
Documentals de 1943 amb un cert èxit i aleshores obtingué el permís
de les autoritats per rodar documentals i comprar pel·lícula. El
1943 el grup, augmentat per l'enginyer Emile Gagnan, perfeccionà
l'escafandre autònoma i per tant, la possibilitat de fer
llarguíssimes capbussades sense haver de dependre de la superfície.
Patentaren, el juny de 1943, el nou sistema amb el nom Aqualung.
(No sabem, atesa l'extraordinària importància d'aquest invent per a
la guerra, el que en devien dir, pensar o concertar les autoritats
hitlerianes i el govern profeixista de Pétain. Heus aquí un aspecte
d'aquesta biografia que resta en el tinter. Els descobriments de
Cousteau, com veim, no eren gaire secrets).
De totes maneres veim que Cousteau no tenia gaire entrebancs i
el 1945, quan ja Cousteau era tinent de navili, acabada la guerra,
li encarregaren la direcció del primer vaixell francès
d'investigacions submarines, l'Ingénieur Monnier...
I la resta ja foren, fins el dia de la seva mort, tot èxits.
De totes maneres no entenc com els alemanys permetien que uns
amateurs de la fotografia submarina agafassin imatges prop de la
base naval de Toulon, amb vaixells del Reich, com qui res.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.