Charles Dickens, un dels més grans escriptors en llengua anglesa
de tots els temps, el més conegut després de Shakespeare, moria com
a resultat del que avui deim estrès, als cinquanta-vuit anys i en
aquesta data era soterrat amb tota la solemnitat acostumada en el
racó dels poetes de l'abadia de Westminster. A més d'un escriptor
havia estat un extraordinari reporter-periodista i també un gran
crític de les condicions de vida de les classes baixes del seu
país, és a dir, un home compromès, virtut que ara mateix no abunda
entre els nostres intel·lectuals. Dos anys abans de la seva mort,
quan era una indiscutible glòria nacional, provocà en aquella
societat victoriana de màniga estreta un fort escàndol. El famós
novel·lista s'enamorà de la jove i bella actriu Ellen Ternan i se
separà legalment de la seva esposa.
Aleshores va haver de fer front a tot un seguit de despeses. La
justícia i la seva consciència l'obligaven a deixar ben situats,
econòmicament, la seva exmuller i els seus fills de manera que
hagué de fer un gran esforç per guanyar doblers tot fent nombroses
lectures públiques, conferències i altres actuacions que en poc
temps corcaren la seva salut. Havia nascut a Portsmouth el 7 de
febrer de 1812 i era el segon dels fills de John Dickens i
Elizabeth Barrow, nét de servent i de família ben humil. El 1817
anaren a viure a Kent i després, quan Charles tenia onze anys, a
Londres, on el nin hagué d'entrar a fer feina a una fàbrica de
betum. Son pare, amb més deutes sobre l'esquena de les que podia
suportar, havia estat tancat a la presó. Com era habitual en aquell
temps tota la família anà a viure a la presó. el 1818, Charles era
enviat al col·legi de Wellington House i es graduà el 1825.
Aleshores entrà a fer feina de missatger en una oficina d'advocats
i el jovencell no va perdre el temps. Va fer compatible aquella
ocupació amb la de reporter periodístic. Va aprendre lliçons d'art
dramàtic i s'enamorà de la filla d'un banquer que nomia Maria
Beadnell. El seu primer contracte amb un editor és del 1832, quan
tenia vint-i-un anys i així sortiren a la llum Els documents
pòstums del club Pickwick (1835) i altres novel·les. En aquell
temps els editors havien posat de moda la novel·la per entregues i
Dickens s'hagué d'ajustar al sistema. No es casà amb Maria Beadnell
sinó amb Catherine Hogarth. En realitat es tractava d'una mena de
revenja, com que Maria finalment el rebutjà, ell li volgué causar
gelosia o el que fos maridant-se amb Catherine, de la que no estava
enamorat. Va tenir amb aquella dona una desena de fills, però fou
un matrimoni molt dissortat, molt poc avengut, marcat per la
discussió i el mal enteniment. En canvi, es diu que Dickens
s'enamorà de la seva cunyada, la germana menor de la seva esposa,
una tal Mary que per tragèdia interior del novel·lista moria el
1837. Com qualsevol escriptor conscient cercà les ànimes literàries
més apropades al seu ideari i així organitzà tertúlies amb riquesa
de debat i unió d'esforços, amb els escriptors Wilkie, Collins,
Thackerain, Carlyle... Tots plegats tenien no pocs enemics, com
tenia grans enemics aquell realisme ple de tendresa que el gran
autor vessava generosament en les seves narracions.
Tota la història de la literatura és plena del que alguns
anomenen «capelletes» i altres «cenacle». Però és evident que en la
lluita literària per enveges i desqualificacions és precís no
descuidar mai l'esquena i això és el que hagueren de fer Dickens i
els seus amics col·legues.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.