Taula egípcia

Tots aquests productes, que es troben arran mateix de la gent que els ha de consumir "aquí, al Delta o Nil amunt", donen un gran atractiu a la cuina egípcia. A vegades, una modesta sopa de verdures, un colomí a la graella o una salsa amb sèsam, tenen tot el gust necessari perquè, especialment el visitant, frueixi amb els gusts de la terra dels faraons. Si el paisatge ajuda amb coses tan simples com el pla infinit del llac del Faium, els homes a les barques de pesca, dones i nins a la petita platja o les veles blanques movent"se sobre el Nil, llavors es té l'altra cara del país que les dinasties dels faraons deixaren sembrat d'obres que sovint han guanyat la batalla al temps. Davant la immensitat de temples i piràmides, no hi ha res com asseure's al voltant d'una taula parada sota de qualsevol enramada: allà on l'aire i el paisatge són lliures, com els inacabables camins del desert. Conèixer deu ser això: mirar i palpar totes les pàgines d'una història que, de mica en mica, ha fet camí fins arribar a una taula de finals de mil·lenni on ens hem assegut per tastar, de totes les formes possibles, els gusts d'una terra. També la música, el paisatge, les paraules i els silencis, tot, absolutament tot, ens farà la instantània que només he estat capaç de mig insinuar sobre aquest full de paper de diari.