Neix a Palerm Giuseppe Balsamo, l'enigmàtic Gran Copte, el comte
de Cagliostro, fill de Pietro Balsamo i Felice Bracconieri. La seva
família, encara que mancada de fortuna, descendia d'alts dignataris
de la corona siciliana, això per part dels Balsamo, i pel que fa
als Bracconieri estava emparentat amb branques de la noblesa que
descendien dels Martello, procedents de Carles Martell.
Per tant, Giuseppe Balsamo, anomenat Alexandre, comte de
Cagliostro, (1743-1795), no passa en la història general de ser un
aventurer italià que fugí d'Itàlia sota l'acusació d'obscenitat i
que va recórrer Europa explotant les curolles místiques dels seus
contemporanis, ja fos amb el seu discurs de demagog, les seves
aptituds de guaridor o la seva pràctica d'alquimista. Tan curiosa
és la seva vida que inspirà Goethe i Dumas. Però tornem al seu
naixement i primera infància. Son pare, Pietro, mor essent ell
infant petit i la família és acollida pel pare de Felice, Giuseppe
Bracconieri, el qual tanca el futur Cagliostro en el seminari de
San Rocco. El nin, en comptes de prosseguir els seus estudis
eclesiàstics, es trasllada a Caltagirone i pren allà l'hàbit dels
Benfratelli o Germans de la Caritat, on es dedica a aprendre
apotecaria, astrologia, alquímia... i d'amagat, la càbala i quelcom
de màgia. Es cansa dels frares i fuig del convent. Torna a Palerm i
la seva família el vol fer ingressar en els caputxins. Però ell
s'estima més anar de tavernes i cases de putes. Això fa que el seu
oncle no vulgui saber res més d'ell i aleshores ha de viure de
l'engany i la pilleria. Es casarà, molt jove, amb Lorenza
Feliciani, que només té quinze anys i la prostitueix per fer
negoci. La ven a tota casta de senyorots i així va aconseguint
doblers, entre d'altres guanys dels trucs de màgia i el joc...
Giuseppe i Lorenza hauran de pelegrinar pel món i van a Barcelona,
a Madrid, a Lisboa, a Londres... i de pertot arreu, després
d'estafes i enganys, han de fugir amb la cua entre les cames. A
cada ciutat, un escàndol. A Nàpols, el matrimoni s'uneix als
degenerats plaers del marquès de Santa Venera, que s'ha fet amant
de Francesco, el jove cunyat de Cagliostro. Passat un temps,
Francesco vol abandonar aquell aristòcrata i se'n va amb els
Cagliostro. De Nàpols van a Toló i de Toló a Marsella i llavors a
València, on Giuseppe s'ha de sotmetre a una teràpia mercurial per
guarir-se d'una sífilis galopant. Arriben a Cadis, on Francesco, el
bell, va d'aventura en aventura fins que és empresonat. Per no
caure en el mateix parany, sempre sospitosos, Giuseppe i Lorenza
abandonen l'aventurer homosexual a la seva trista sort i fugen de
bell nou emportant-se un valuós bastó d'or, propietat del joier
Silvestre, juntament amb mil ducats que les estafes que han fet
sota la promesa d'ensenyar a quatre càndids gaditans com es fabrica
la Pedra Filosofal. A Londres lloguen un palau de Whitcombe Street
i segueix la bona lluna del diable... empresonat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.