La Lluna dóna senyals de vida

Els científics sabien que un període d'activitat volcànica i magnètica es va iniciar a la lluna fa 4.200 milions d'anys, però en general consideraven que aquesta activitat va cessar fa més de mil milions d'anys. L'aparició de resplendors esporàdiques a la superfície lunar, dins del cràter Langrenus, pareixia desmentir aquesta hipòtesi.

L'examen d'una sèrie de fotos del fons del cràter, realitzades fa alguns anys amb uns quants dies d'interval per entremig del telescopi de Meudon, ubicat a la perifèria de París, va posar en evidència canvis inesperats. «Les fotos que mostren aixecaments de pols indiquen que erupcions esporàdiques de gas continuen produint-se a la zona. És a dir, que fins al present la LLuna no és astre públic completament inert», va concloure.

D'altra banda, ahir s'informà que el recent descobriment de clorina sobre Io, una lluna de Júpiter, indica que pot haver-hi sal comuna en la seva superfície. Io és el cos més volcànic del Sistema Solar, segons els investigadors.

Els astrònoms dubten de l'edat de l'Univers dita per la NASA
Científics de l'Observatori Nacional de Radioastronomia han posat en dubte les medicions fetes per un equip de la NASA, que calculà en 12.000 milions d'anys l'edat de l'Univers i assegurà que s'expandirà eternament.
La polèmica s'ha produït a Chicago, durant la reunió de l'Associació Nord-americana d'Astronomia, en què es posen en comú els darrers avanços de la ciència. Segons Jim Herrnstein, de l'observatori de Radioastronomia, les dades obtingudes per 27 astrònoms que treballen per a la NASA amb el telescopi Hubble són erronis en un 15 o un 20 per cent.
L'errada, segons Herrnstein, radicaria en el mètode de medició utilitzat per aquests científics per calcular la distància d'una galàxia determinada i la velocitat amb què s'està expandint.