Mor el bacteriòleg Oleg Koch (1910)

El bacteriòleg alemany, nascut a Clausthal-Zellerfeld, Hannover, Baixa-Saxònia, l'onze de desembre del 1843, Robert Koch, mor, tal dia com avui, a Baden-Baden. Fill de família nombrosa, dotze germans, demostrà ser un al·lot estudiós i obtingué el seu títol de medicina el 1866, per la Universitat de Gotinga. Els seus professors, savis famosos, Wöhler i Henle, lloaren les seves aptituds i es graduà cum laudem. Així i tot, la seva il·lusió, era la gran aventura exploradora. En aquells anys, els imperis, a la manera victoriana, cercaven terres colonials per Àfrica i Àsia. Els alemanys també volien la seva tallada i posaven els seus ulls sobre Xina, Àfrica equatorial i les illes del Pacífic. Aquell somni rondinava el cervell jove de Koch però la seva muller, menys romàntica, li escapsà aquella idea. Mai no li perdonaria i anys després, havent trobat una al·lota molt més jove, es divorcià i féu amb aquesta un segon matrimoni. Serví després a Prússia com a metge militar en temps de la guerra contra França (1871) i després, cansat de veure morts i ferits, s'establí com a metge rural a la comarca de Breslau, dins Silèsia. Aleshores una epidèmia de carbuncle, malaltia contagiosa comuna a l'home i els animals caigué sobre aquella zona i Koch estudià el cas. Obtingué el 1876 la bactèria que causava la malaltia i l'injectà en les rates de laboratori. Va veure que de rata a rata s'infectaven, recobrant els mateixos bacils al final del procés. Llavors va aprendre de conrear els bacteris fora d'un cos viu, utilitzant sèrum sanguini a la temperatura del cos. D'aquesta manera va poder seguir tot el cicle de la vida d'aquell bacteri i estudiar la manera de formar espores que li poguessin oposar resistència. Traslladat a Berlín millorà aquests sistemes. Però el seu descobriment més important fou el del bacil de la tuberculosi, el 1882. Viatjà a Àsia i investigà la pesta bubònica i el còlera i després anà a Àfrica i estudia la mosca tse-tse i la malaltia de la son. Els seus excel·lents treballs li crearen justa fama i admiració en els mitjans científics i també, com és natural, grans gelosies, enemistats i rancúnies. És normal quan el geni prospera. I Koch estava ensenyant a tota una generació de bacteriòlegs entre els quals es comptaven Gaffky, Kitasato, Behring i Ehrlich, els dos darrers guardonats amb el Premi Nobel en arribar a la seva maduresa. El 1905, Robert Koch recollia també el Premi Nobel de Medicina i el Premi Nobel de Filosofia, el primer pels seus descobriments i aportacions entorn a la tuberculosi, el fuet més escampat i mortal en l'Europa d'aquells temps i que ha quedat en la literatura, per a sempre més, dins l'argument de la Dama de les Camèlies, d'Alexandre Dumas fill.