Neix el psiquiatre Hans Berger (1873)

Miquel Ferrà i Martorell21/05/99 0:00

Tal dia com avui neix a Neuses, prop de Coburg, Baviera, el qui serà famós psiquiatre i investigador Hans Berger, que fou el primer a descobrir, el 1929, un sistema d'elèctrodes que quan s'aplicaven al crani i es connectaven amb un oscil·lògraf registraven les variacions rítmiques de potencials elèctrics, que, són, en general, anomenades «ones cerebrals». El subjecte de la seva primera experiència fou el seu propi fill i donà el resultat que n'esperava. Estudià el ritme i l'altura de les ones i a les dues més prominents les posà per nom Alfa i Beta. D'aquests experiments sortiria la tècnica de l'electroencefalògraf, que permetria de diagnosticar l'epilèpsia i altres anomalies del cervell. Així, l'electroencefalograma és el registre de les variacions del potencial elèctric corresponents a l'activitat neuronal i de la qual se'n distingeixen els ritmes segons la seva freqüència que anomenam Alfa (8-12 per segon), Beta (18-35), Delta (6 o menys de 6) i Zeta. Els dos primers es consideren normals. Observant l'electroencefalograma d'un individu normal comprovarem les diferències de les ones, molt més marcades durant el somni que quan es troba conscient.

Hans Berger morí a Bad Blankenburg, Turíngia, l'1 de juny de 1941, i s'alliberà per tant d'haver de veure la derrota i destrucció d'Alemanya. Incapaç d'entendre la bogeria genocida dels homes com tants altres savis, Berger deixava aquest món i ens deixava, alhora, les seves valuoses investigacions, sense demanar res a canvi, al contrari de tants altres intel·lectuals corruptes, que no donen res per al progrés de la Humanitat i encara fan tot el que poden per tal que la Humanitat s'enfonsi en la confusió i la merda. Explicava Ramón y Cajal, savi generós i equilibrat, que «es conta del lleó que, per enfurismar-se heroicament, s'apallissa les cuixes amb la seva cua, proveïda d'una ungla feridora i excitant. Conducta semblant és la que segueixen determinats literats i oradors per procurar-se el foc sagrat de la inspiració. Uns acudeixen a l'alcohol; altres, a la morfina, i alguns a l'èter o la cocaïna. Els exemples més coneguts són els de Verlaine i Maupassant.

Consideram nociu i contraproduent tot estímul artificial. Quan es disposa d'un estómac sa no hi ha millor excitant que l'aliment saborós i ben condimentat. Hem d'omplir primer el cap d'idees substancioses i de formes adequades; el discurs, impacient, agafarà tot sol la cursa...» Molta raó tenia Ramón y Cajal. N'hi ha que tots sols es posen l'argolla al coll i després es lamenten i culpen la societat del que els passa, com si tothom fos son pare i sa mare. Pens en altres psiquiatres que al contrari de Berger varen corrompre la seva professió, tot ocupant un lloc en la societat mèdica que no mereixien. I encara n'hi ha que volen que admirem el seu cinisme!