L'exposició d'estels es pot visitar al casal de Can Planes.

L'exposició d'estels es pot visitar al casal de Can Planes. | A.S.

Assumpta BassaSa Pobla10/05/99 0:00
TW
0

Vent en popa i les il·lusions aplegades al vol. El dia abans quasi no varen dormir pensant el que els esperava l'endemà. Tots anaven fora corda. «Mai no n'hem fet cap. Jo en tenia un, però va quedar enfilat a un arbre i es va espenyar», comentava un dels petits. La cita era a partir de les 11 hores del dematí al casal de can Planes de sa Pobla, però alguns hi arribaren abans, no podien estar més a casa. Havien d'aprendre a fer un estel. «Si el mirau de prop veureu que cada canya i cada tros de paper o cordill té el seu nom. Primer de tot triarem el model, si no n'heu fet mai haurà de ser senzill. Avui farem el trineu, el més fàcil».

Era el sus donat per Martí Scada, membre de l'Associació Amics del vent, que han organitzat per als nins que tenen com a mínim 8 anys uns tallers per aprendre a fer estels. Més de 20 nins hi assistiren i ho passaren d'allò més bé. Els tallers que es fan al museu Can Planes duren 8 hores i es fan durant dos caps de setmana.

Els materials eren sobre la taula: tisores, cutters, papers, plàstic fi, les teles, cordills. Les parts que havien de fer: la coberta, la carcassa, la coa i la decoració. «Agafau el comandament i embolicau el fil de nylon, heu de fer 250 voltes i fermar ben fort». La brida és la corda que lliga els estels per dos o més punts. Ahir era la més simple, format per dos tirants i una anella de la qual surt el cordill per remuntar l'estel.

Començaren a embolicar i a comptar les voltes «52, 53... 240, 250, ja he acabat. Què més?, què més? se sentien les veus dels nins entusiasmats que no podien esperar. A poc a poc i amb bona lletra. El pas següent era preparar les canyes o els llistons i tallar-los a mida fent unes osques als extrems. Després s'havia de lligar els llistons amb un cordill que s'havia de passar pels talls preparats. La carcassa ja era a punt. Ja havien enllestit l'esquelet de l'estel, el que aguanta la tela, que ha de ser sempre simètrica i tenir el mateix pes a banda i banda. Després havien d'agafar un full de paper, posar la carcassa al damunt i retallar el full dos o tres centímetres més enfora. A poc a poc, l'estel començava a agafar forma.