Neix a Cherburg, Manche, el químic francès François Auguste
Victor Grignard, el pare dels reactius químics, que ja essent molt
jove guanyaria beques i premis pels seus estudis. Es dedicà a
l'estudi de les matemàtiques a la Universitat de Lió i n'obtingué
el títol però no s'hi interessà gaire. Treballà aleshores en un
laboratori químic i sentí de seguida la crida vocacional en aquell
camp. Es dedicà de ple a la química orgànica. Realitzà nombrosos
experiments com el de sumar un grup metil, això vol dir en aquest
cas un àtom de carboni i tres àtoms d'hidrogen a una molècula.
El problema era trobar el catalitzador convenient. El magnesi
semblava haver-ne de tenir algunes possibilitats i aquell cop
intuïtiu donà bons resultats. Aquest descobriment resultà ser molt
elàstic i el magnesi i l'èter en combinació amb un cert nombre de
composts produïren tota una sèrie del que avui coneixem com
Reactius Grignard. D'aquesta manera entrava en joc una nova eina
per a l'harmonia de la química de síntesi. Aquests reactius
anunciats per primera vegada el 1900 i el 1901 donaren lloc a tot
un desenvolupament de la matèria i al cap de cinc anys ja
n'existien dos centenars de treballs. Reconeguda la gran utilitat
del descobriment de Grignard, aquest era guardonat el 1912 amb el
Nobel de Química. Quan esclatà la Primera Guerra Mundial, Grignard
fou cridat als rengles de l'exèrcit francès on ocupà un lloc de
caporal. No s'hi pogué camuflar molt de temps. Descobert per l'Alt
Comandament, el destinaren a treballs químics per a la guerra.
Preparà el gas verinós fosgeno i altres mortífers agents químics
del gènere del gas mostassa... Suposam que ben empenedit per
aquella etapa de complicitat amb la mort de milers de soldats, a
les trinxeres, retornà després del conflicte a la química orgànica,
ben sovint aplicada a la medicina. Morí a Lió, Rhône, el 13 de
desembre del 1935. No caldria dir que la seva obra va tenir una
forta influència en la indústria i la medicina dels anys 30, per
exemple dins la generació de metges com Emili Darder, víctima de la
guerra civil. Per això crec que un edifici emblemàtic, com el que
fou l'Institut d'Higiene, avui Conselleria de Sanitat, construït en
aquells anys de la República a instàncies del doctor Darder, hauria
de ser conservat i transformat en Museu de la Química i la Medicina
Balear. Ens consta l'existència de molts aparells antics de química
i medicina en el nostre territori, així com objectes de metges i
investigadors illencs, que en conjunt facilitarien una bella
exposició altament pedagògica. El que hem dit. Un edifici
emblemàtic i una història tan il·lustre com ignorada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.