La primera Diada per la Llengua (1995)

TW
0

Tal dia com avui se celebra a Ciutat amb gran èxit de participació la primera «Diada per la llengua, la cultura i la identitat del país», un esdeveniment que continuarà amb la mateixa acceptació popular els anys següents. El Manifest, en aquella ocasió, era de mots i raons clars com l'aigua. Els carrers més cèntrics s'ompliren de senyeres i de quadribarrades i de manifestants de totes les edats. De tot plegat en sortia un clam sota el lema «Passem a l'acció per construir un país»...

Record el grupet dels que anàvem en aquella «marxa» com una colla més d'aquella entusiasta multitud: Mateu Joan, Miquel Morell, López-Crespí, Miquel Rayó, Marina Ferrà... Però el més important era la presència massiva de noves generacions, la mobilització dels estudiants, la crida dels més joves...

«Hem vengut aquí "deia el manifest" gent de tota l'illa per dir amb veu alta i clara que ens sentim compromesos amb la defensa de la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana. Durant més de set segles els mallorquins ens hem mantingut fidels a la nostra llengua. Però avui, a tombant de segle, de mil·lenni, la llengua, la cultura i la identitat dels mallorquins es troben en perill. És necessari un nou impuls i un renovat esperit per continuar «essent qui som».

»I per tot això, demanam a tothom que viu a Mallorca, als nascuts aquí i als venguts de fora, que estimi i aprengui la llengua pròpia d'aquesta terra, i que l'usi i la defensi sempre.

»I a les generacions més joves, que la mantenguin viva, conscients que són responsables de passar-la a les generacions futures.

»Recordam fermament a les institucions i als governants de la nostra comunitat autònoma, i molt especialment al seu president i al Govern Balear presents i futurs, que l'Estatut d'autonomia els encarrega l'ordre legal de protegir i defensar la llengua i la identitat històrica de les Balears i, per això, reclamam públicament que passin del desinterès actual a l'acció decidida i constructiva en favor del país.

»Volem uns governants que donin exemple i que adoptin acords eficaços en pro de la llengua. Només així es comportaran plenament com els nostres governants. Volem unes institucions que s'adrecin als ciutadans en la llengua pròpia. Només així poden esser les nostres institucions. Volem que conservin, promoguin i difonguin el patrimoni històric, musical, artístic, tota una cultura, la nostra, que ens permet accedir a la cultura universal a partir de la nostra personalitat com a poble. Volem que promoguin una escola de qualitat, arrelada i que garantesqui de bon de veres els drets de tots els ciutadans, tant els catalanoparlants com els castellanoparlants, a utilitzar amb fluïdesa la nostra llengua. Volem que promoguin uns mitjans de comunicació d'aquí, en la llengua d'aquí i que parlin d'aquí. Volem que promoguin l'ús de la nostra llengua pertot arreu, i que fomentin actituds positives entre la població. Que ningú no quedi mans plegades...».

I és que potser hi estam massa acostumats, a quedar mans plegades mentre ens fan la pell.