Les fotografies antigues mostren l'evolució del Terreno des de 1870

Les imatges pertanyen a la col·lecció privada d'Andreu Muntaner, reconegut especialista en la matèria, que explicarà l'evolució del Terreno en base a fotografies antigues del seu arxiu i que reflecteixen l'aspecte de la barriada des de l'any 1870 fins el primer quart del present segle. En paraules de la presidenta de l'associació, Glòria Fortesa"Rei, «la projecció és la millor oportunitat per valorar què ha estat el Terreno, què és actualment i què volem que sigui. L'acte no tan sols està dirigit als qui viuen o han viscut alguna vegada a la barriada, sinó a tots els ciutadans, sobretot als qui tenen curiositat de saber com era una part important de Palma».

És a partir de 1850 quan Joan Rubert, propietari de la possessió del Terreno, comença a parcel·lar-la. El 1859, el Ministeri de la Guerra donà permisos per edificar la zona, en què destaca el que concedí a Miquel Bonafè per bastir-hi 34 cases. Posteriorment, la família Rubert parcel·là la resta de la possessió i va vendre part del bosc de Bellver, fet que en provocà la seva progressiva urbanització, sobretot com a zona d'estiueig i esbarjo, per part de la burgesia palmesana.

El 1887, hi havia 343 habitatges, la majoria dels quals eren d'una sola planta. Entre 1894 i 1909, s'hi registrà un significatiu creixement urbà. El 1910, el barri ja estava consolidat pel que fa a l'estructura urbana. El procés urbanístic es va veure afavorit per la proximitat de Palma, les bones condicions per a l'adquisició dels terrenys arran del desmembrament del Reial Patrimoni, l'establiment del Terreno i d'altres possessions, i per l'existència d'una bona xarxa de camins als seus voltants.

El decenni de 1920, s'hi va establir una significativa colònia estrangera, majoritàriament d'anglesos. Entre 1930 i 1936 s'incrementà la presència de residents estrangers, però aquesta tendència es trencà a causa de la Guerra Civil. Durant aquest període es convertí en un barri residencial. El col·lectiu de palmesans que fins aleshores hi estiuejava s'hi establí de manera permanent. Aquest procés fou afavorit pels bombardeigs de Palma per part de l'aviació republicana. Aleshores, es bastí un conjunt de cases d'estil neocolonial.

El 1910, s'edificà el primer hotel de la barriada, el Victòria. El 1923, s'inaugurà l'hotel Mediterráneo. El 1930, hi havia tres establiments hotelers i el 1935 n'hi havia catorze. La Guerra Civil provocà el tancament de diversos locals turístics. El 1940, només quedaven quatre hotels.

El barri es va veure afectat pel boom turístic i, entre 1950 i 1962, s'hi construïren 31 establiments hotelers. Aleshores, també s'hi obrí un nombre significatiu de botigues i bars, provocant que, entre els decennins de 1920 i 1930, la barriada es convertís en una zona d'esbarjo i de vida nocturna. La construcció, durant els anys 50, del passeig marítim, culminà la transformació de la zona. Per la seva banda, la Associació Instructiva Bellver s'ha posat en marxa en El Terreno davant la precària situació sociocultural de la barriada, intentant recuperar l'esperit que, en el seu moment, va tenir la Societat. L'associació ja té uns 50 membres i els inscrits en el club d'esplai són més de 90.