Carles Roig: «El minimalisme americà és el principi i el futur de l'art contemporani»

La seva darrera sèrie, exposada des de dimarts a la Galeria Altair de Palma, manifesta en deu treballs de divers format la pugna de l'artista per assolir l'essència. La seva recerca el condueix a la senzillesa, a la depuració expressa en l'ús d'acrílics «per aconseguir un color el més pur possible, sense interferències de la brillantor».

L'artista, que evita de retolar amb títols les seves obres "«és un valor literari que personalment no m'interessa»", explica que la seva pintura és un treball sobre l'espai, que imposa la fragmentació com a via per arribar a la recomposició i, finalment, a l'ordre, a la unitat. També amb aquesta idea opta, principalment, per les tonalitats dels blaus, perquè «cada color transmet una vibració, i la del blau és l'expansió, l'eliminació dels límits».

Un altre dels aspectes que comenta l'artista és la dificultat per arribar a la verticalitat, vençuda ara. «Si em remeto al passat sempre he fet horitzontals, o horitzontals combinades amb la vertical». El que li interessa vertaderament, però, és la vertical «que està a l'espai», a diferència de l'horitzontal, «que està en el temps, com un estancament». El que persegueix és «l'ascendent, com el foc».