És inaugurada la línia aèria Palma de Mallorca-Nova York. És un
símptoma més de l'eufòria del boom turístic dels seixanta. La
primavera obria una temporada plena d'esdeveniments. Entre els
milers i milers de turistes ens visitarien Maurice Chevalier,
Gunter Sachs, Von Karajan... L'actriu Zsa Zsa Gabor seria detinguda
per no pagar la factura de l'hotel Son Vida on s'allotjà durant la
seva estada a l'illa. I el Poble Espanyol seria l'escenari del
Festival de la Nova Cançó, on vaig conèixer Joan Manuel Serrat,
que, aleshores, en aquell any que Massiel havia guanyat el Festival
d'Eurovisió, era més que un cantant, ja que simbolitzava la nostra
llengua encara marginada.
De la nostra llengua parlant i del turisme, és ben interessant
el poema humorístic de Miquel Forteza sobre la cançó del Comte Mal.
Diu així: «"¿Tota sola feis la vetlla, muller lleial, tota sola
feis la vetlla, viudeta igual?/"No la faig, no, tota sola, bon
comte Mal; un hotel tenc a la platja, de l'Arenal./"De què fan les
vostres filles, muller lleial, de què fan les vostres filles,
viudeta igual?/"la major és telefonista, mon Comte Mal, la petita
és ballarina, i canta al bar./"A on són vostres missatges, viudeta
igual?/ "Uns són cambrers de l'hotel, mon Comte Mal, d'altres
juguen a l'estadi, Lluís Sitjar./ "Què s'ha fet de nostra casa,
muller lleial, què s'ha fet de nostra casa, viudeta igual?/"Podeu
anar-hi a tothora, mon Comte Mal, la mostren per deu pessetes, quan
no hi ha ball./ "Què és aquest molí que en resta, muller lleial.
Tot encès com si fos una roda infernal?/"És un cabaret on canten,
mon Comte Mal, i totes les nits hi ballen, el cha, cha, cha!/"Què
és tanta gent despullada, viudeta igual, que transita nit i dia,
per la ciutat? "Són els turistes que ens donen, el pa tot l'any,
que es passetgen com si anassin, a prendre els banys...».
Tampoc en aquell cas defugia jo del tema i aquell 1968 publicava
la meva primera novel·la, Cop de Sol, premiada a Salamanca
amb el Premi Nacional universitari de l'any anterior. Ambientada al
Port de Sóller analitzava la vida artificial de les vacances...
«Anaren fins a l'embarcador de fusta i es capficaren. La mar era
teba. Els quatre joves semblaven relliscar sobre l'aigua amb
enèrgics cops de braç. En Joan era el més ràpid. Bracejava
vigorosament, bufant, obrint amb al seu tors dos solcs d'escuma.
Una de les al·lotes els seguia de prop. Nedava destrament. L'altra
es cansà de seguida, girà sobre si mateixa i restà quieta, surant,
cara al cel. Pau s'hi apropà. 'Un cos de vidre. Haig d'aprofitar el
descobriment. Una imatge com aquesta i la vida pren un color nou.
El monstre dormit s'acaba despertant. És un axioma...».
Un recent treball publicat per la nostra col·laboradora Pilar
Arnau m'ha fet pensar en la recuperació de tots els textos
literaris del boom dels 60, ja sigui pel seu valor documental, ja
sigui pels aspectes sociològics que contenen, això al marge, és
clar, de la qualitat literària, generalment bona, dels textos que
s'editaven en aquells dies.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.