Un grup d'arqueòlegs catalans troba un jaciment de gravats rupestres al Sàhara

Té més de 30 quilòmetres de llarg i aproximadament 10.000 anys d'antiguitat

TW
0

Un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) ha localitzat un jaciment de gravats rupestres de 30 quilòmetres de longitud enmig del desert del Sahara Occidental. L'equip, integrat pels professors Narcís Soler, Carles Serra, Jordi Ungé i Joan Escolà, presentà ahir la troballa a la Universitat de Girona, i ha sol·licitat a la Unesco que, atesa la importància dels gravats, els declari immediatament Patrimoni de la Humanitat.

Els arqueòlegs expliquen que el jaciment, que té uns 10.000 anys d'antiguitat i està situat a Sluguilla Lawish (Sàhara Occidental), només es pot comparar per la seva magnitud amb la vall de les Meravelles a la Provença, Valcamònica, a Brescia, o el Messat Setafet, a Líbia.

Els gravats han aparegut al llarg d'una extensió de roca de 30 quilòmetres de llarg i en una amplària variable entre els 100 i els 300 metres. El jaciment correspon a final del paleolític i destaca per la bona conservació i la qualitat de les figures gravades a la roca. Els experts han explicat que el suport dels gravats són les lloses planes, procedents d'uns nivells d'origen marí formats fa 600 milions d'anys, a l'època geològica del Devònic.

Els dibuixos han estat profundament incisos en la roca i representen figures d'animals, més rarament humanes, fetes amb una gran economia de línies. Aquesta economia en les línies, segons els arqueòlegs, està motivada perquè segurament la seva execució precisava d'un gran esforç i moltes hores de treball, però estan molt ben estudiades perquè amb la màxima sobrietat permeten caracteritzar perfectament l'animal. Segons els experts, es tracta d'un art amb estil característic del nord del Sahàra Occidental.